Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Les primeres rutines de la criança. Generalitats i bàsics

Les rutines d’alimentació, son i higiene compleixen la funció del creixement i benestar físic.

La teva vida diària com a persona adulta suposa un continu d’activitats previsibles en la majoria d’ocasions i imprevisibles en un percentatge inferior d’ocasions.

La previsibilitat de les activitats a realitzar al llarg del dia confereix seguretat i control. La imprevisibilitat confereix sorpresa, excitabilitat i sentiment d’aventura, però també inseguretat i manca de control.

Durant els primers anys de la vida, tots els infants necessiten construir un sentiment de seguretat intern en el que tu tens un paper decisiu. Pots contribuir en la construcció d’aquesta sentiment de seguretat de diferents maneres. Una d’elles seria a través d’una organització quotidiana previsible, amb activitats que es repeteixen de manera més o menys similar tots els dies.

  • Existeixen les rutines diàries referides a la satisfacció de les necessitats fisiològiques bàsiques del infant, que compleixen la funció del creixement i benestar físic. Rutines
    – d’alimentació,
    – son
    – higiene

Aquestes rutines segueixen els cicles fisiològics necessaris per al compliment d’uns equilibris físics determinats: numero d’hores que ha de dormir un nadó durant els primers anys, freqüència d’alletament i alimentació durant els primers anys.

L’establiment i el compliment d’aquestes rutines durant els primers 6 anys de la vida del petit es important perquè confereix satisfacció de les necessitats bàsiques, perquè confereix previsibilitat i perquè faciliten l’establiment d’un benestar que també és emocional. Per posar un exemple, quan un infant durant la primera infància, no ha dormit el suficient corresponent a l’edat o te gana, està més irritable, més queixós, més plorós i la seva tolerància a la frustració disminueix significativament.

Aquestes rutines juguen un paper fonamental en la criança i son tractades amb més detall a altres entrades.

El compliment d’aquestes rutines ofereix al infant un sentiment de confiança de que les seves necessitats elementals estan i estaran cobertes.

  • Existeixen altres possibles activitats diàries que no compleixen la funció de satisfer les necessitats fisiològiques bàsiques, però que compleixen sobretot una funció emocional i psicològica:

Un devenir del dia a dia i si es possible amb els mateixos cuidadors.
– Unes estones per al manteniment d’un contacte interactiu per tal de garantir el desenvolupament de les estratègies interactives bàsiques.
– El canvi de cuidadors
– Una estona per a jugar
– Un passeig
– L’arribada a casa d’una persona estimada a una mateixa hora aproximadament, (el pare, la mare, el germà/a, etc)
– Anar a recollir el germà/a a l’escola
– Anar al parc
– Anar a la botiga a comprar
– Una estona per a escoltar musica
– Una estona per al conte
Etc.

Activitats més o menys organitzades, que succeeixen més o menys en el mateix moment del dia i aproximadament de la mateixa manera, i més o menys portades a terme per les mateixes persones, esdevenen rutines que organitzen i confereixen aquella previsibilitat i seguretat a la vida del infant. Conèixer aproximadament quin es el devenir del dia permet anticipar que passarà i dona sensació de confort i seguretat a l’infant. Tu saps què passarà després, però ell no!.

Més endavant, quan l’infant inicia la etapa de la oposició, unes rutines ben establertes facilitarà l’establiment d’uns límits clars reduint els conflictes.


Transició d’una activitat a una altra: Depenent de cada infant, el canvi d’una activitat a una altra pot comportar alguna dificultat o resistència durant els primers anys.

Per exemple, un infant de 18 mesos pot resistir-se a deixar de jugar per anar a banyar-se; o pot resistir-se a sortir de la banyera per anar a sopar; etc.

Haver establert unes rutines diàries clares ajuda a que això no resulti tant conflictiu ja que l’infant té molt clar que passarà després.

Aquests canvis d’activitat impliquen deixar de fer quelcom, habitualment satisfactori per a anar a fer una altra activitat que pot ser igual, més o menys satisfactòria, però que de moment, l’infant no està experimentant. L’infant viu el present de manera molt intensa, i per a renunciar a un present satisfactori l’hem d’ajudar. Poc a poc ho anirà assumint.

El podem ajudar amb accions concretes de transició o anticipació:

  • Avisar del canvi d’activitat una estoneta abans
  • Preveient el que vindrà després explicant-li o amb imatges i fotos.
  • Anticipant explicant què farem i a qui veurem
  • Anticipant com ens ho passarem

En el dia a dia hi ha accions de transició o rituals que ajuden els infants a:

  • Acomiadar-se dels pares,
  • Acomiadar-se de la persona cuidadora
  • Anar a l’Escola Bressol
  • Conciliar el son

Son accions o rituals que de manera natural s’instauren per a portar a terme aquestes transicions. Cada família i cada persona estableix les seves pròpies accions o rituals. No hi ha una única manera de realitzar-les.

Per exemple: Anomenant les persones o figures importants per anar a dormir o de conciliar el son, llegint un conte favorit, escoltant una cançó favorita i carregada emocionalment.
Per exemple: Fer un trajecte determinat, cada dia, anomenant els diferents passos o esdeveniments que ens trobarem al llarg del recorregut, ajuda en el procés d’anticipació de l’arribada a l’Escola Bressol o a casa de l’àvia,…, i del que suposa de separació respecte els pares o persona cuidadora.
Totes elles compleixen la funció d’anticipar una nova activitat i la persona amb la que l’ha realitzat, i a la vegada, d’acomiadar-se de l’activitat anterior i de la persona amb la que ha estat.

Amb aquestes consideracions ajudaràs el teu fill/a i també a tu!.

Cuidadors múltiples: El teu nadó necessita la interacció amb un altre o uns altres, per tal de desenvolupar les seves capacitats interactives bàsiques. Els experts recomanen que durant el primers anys, els cuidadors amb els que interactua l’infant siguin més o menys els mateixos i no siguin molts. En la interacció durant el primer any l’infant desenvolupa tota una sèrie d’estratègies interactives bàsiques essencials. Aquestes es desenvolupen a partir del fet que l’infant i l’adult cuidador porten a terme una sèrie d’ajustos, d’interpretacions i d’anticipacions de la interacció, sempre i quan sigui organitzada, i suposi una base segura per a l’infant.

Per tant,
El pots ajudar a construir el ‘mapa mental’ del seu dia a dia de diferents maneres:

  • Mantenint les rutines estables, tot i que dins una certa flexibilitat.
  • Utilitzant indicis que generin o activin la seva anticipació:

Abans d’alimentar-lo li podeu anticipar dient-li i ensenyant-li els estris que habitualment utilitzeu

Abans de posar-lo a dormir li podeu explicar i ensenyar el pijama o posar-li la cançó que utilitzeu per anar a dormir.

Abans de banyar-lo li podeu dir i ensenyar-li els estris que utilitzeu habitualment,

Abans de canviar-li el bolquer, etc.

Abans del passeig habitual li podeu ensenyar el cotxet de passeig i des de la distància mostrar-li l’abric o la bossa de passeig,

Abans de l’arribada d’un familiar o cuidador habitual en podeu començar a parlar per a que ell comenci a pensar en ell, activant la seva capacitat representativa,

Podeu tenir una mena de calendari diari amb una foto o una imatge de les principals activitats i persones que les porten a terme per a que resulti més visual i activi la seva capacitat de representació mental.

Anar a dalt