Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Xumet

Del verb «xumar», xumet en anglès s’anomena pacifier, és a dir, pacificador, que calma. Els pares decideixen oferir el xumet al bebè perquè succionar sense aliment el tranquil·litza i li resulta plaent.

Característiques generals

La necessitat de succionar del nen, durant els moment en què no s’està alimentant, és molt variable d’un a un altre. És preferible que succioni el xumet que el dit. Es recomana no introduir-lo abans dels 15 dies perquè pot interferir en la lactància i retirar-lo entre el primer i el tercer any de vida segons cada cas. Després dels tres anys cal eliminar l’ús del xumet, ja que hi ha el risc de deformacions bucals.

Síndrome de Down

Els lactants amb síndrome de Down tenen, en general, menys reflex de succió i, per tant, menys necessitat de xumar i de fer servir el xumet. Això s’associa, en gran mesura, amb la hipotonia dels músculs facials. Tanmateix, l’ús del xumet pot afavorir-ne la tonificació.

Signes d’alerta

Els pediatres coneixen els xumets que compleixen les normes de seguretat i poden recomanar-los. Perquè el xumet sigui segur ha de complir a Espanya les normes fixades per AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació). Ha de ser de material plàstic, tenir vores arrodonides i disposar d’una anella o tirador que permeti extreure’l de la boca. La tetina no pot ser superior a 3,3 cm i la base del xumet ha de ser prou gran per evitar que el nen pugui introduir-se’l tot a la boca, amb el risc consegüent d’asfíxia. El xumet s’ha de rentar sovint i cal canviar-lo amb relativa freqüència per evitar infeccions. Per als nens amb síndrome de Down es recomanen els xumets anatòmics, ja que s’emmotllen millor a les seves característiques físiques bucals. Els menys aconsellables són els que tenen forma de bola, ja que promouen la sortida de la llengua per facilitar la respiració.

Orientacions preventivoterapèutiques

És aconsellable no donar-li sempre el xumet al nen quan estigui inquiet o plori, sinó tractar de calmar-lo de diferents maneres. L’edat ideal per retirar el xumet és cap als 2-3 anys. A partir de l’any, és aconsellable anar acostumant el nen a fer servir el xumet només quan se’n vagi a dormir o en una situació de tensió emocional. No està clar quina és la millor tècnica, si la retirada gradual o brusca; dependrà de l’afició que mostri el nen. Es pot anar retirant a poc a poc, un cop s’hagi adormit, o bé intentar associar la retirada amb un esdeveniment important per a ell («se l’han emportat els Reis d’Orient»). També es pot substituir per una joguina nova o que li agradi molt.

Anar a dalt