Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Vòmits i regurgitacions

El vòmit és l’emissió del contingut gastrointestinal a través de la boca, de forma brusca i amb esforç, per contracció del diafragma i de la musculatura abdominal. Nàusea és el malestar que precedeix el vòmit, amb desig o necessitat de vomitar. Regurgitació és l’eliminació de contingut gàstric en petita quantitat i amb poc esforç, després dels àpats. Les seves causes són molt diverses i depenen en part de l’edat en què es presenten.

Característiques generals

Els vòmits poden ser un símptoma intranscendent o secundari, que pot acompanyar processos molt diversos. En ocasions són un símptoma fonamental relacionat amb el procés causal. Poden ser aguts o crònics. És important valorar l’edat de presentació i les característiques del vòmit, com ara l’aspecte (alimentari, biliós, hemàtic) i la quantitat, i també la relació amb la ingesta i la presència d’altres símptomes digestius o extradigestius acompanyants. Cal valorar la presència de manifestacions relacionades amb complicacions dels mateixos vòmits (signes de deshidratació, desnutrició). Les regurgitacions són especialment freqüents en els lactants petits i solen desaparèixer durant el segon semestre de vida.

Síndrome de Down

Els vòmits són un símptoma freqüent en la síndrome de Down, en relació amb diverses patologies digestives que s’hi associen. Les persones amb síndrome de Down presenten sovint diverses malformacions de l’aparell digestiu, amb una incidència del 10-12%. Algunes presenten problemes greus ja en el període neonatal. En alguns casos, se’n pot sospitar la presència fins i tot abans del naixement per mitjà d’ecografia prenatal. Entre les malformacions i anomalies digestives relacionades amb la síndrome de Down que es manifesten precoçment, s’inclouen la imperforació (atrèsia) congènita de l’esòfag (amb o sense fístula comunicant amb la tràquea), l’atrèsia duodenal, el pàncrees en forma d’anella (pàncrees anular), les atrèsies de jejú o ili, la imperforació anal i el megacòlon congènit (malaltia de Hirschsprung). Totes es poden manifestar amb vòmits i quadres oclusius o suboclusius, que es presenten precoçment, ja en el període neonatal (vegeu Oclusió intestinal). Altres trastorns digestius relativament freqüents en nens amb síndrome de Down, que es poden acompanyar de vòmits entre altres manifestacions, són la gastroenteritis i les infeccions del tracte gastrointestinal, la malaltia celíaca, les malalties inflamatòries autoimmunes (malaltia de Crohn), el reflux gastroesofàgic, els càlculs biliars i altres processos digestius o extradigestius. S’ha destacat també la possible presència de trastorns de la motilitat esofàgica com a causa d’aquests símptomes. Un trastorn infreqüent en la població general, però que s’ha observat en algunes persones amb síndrome de Down, és l’acalàsia. Consisteix en una obstrucció funcional de la unió de l’esòfag amb l’estómac i trastorn funcional de la motilitat esofàgica, que ocasiona molèsties de deglució (disfàgia) de sòlids, vòmits i en ocasions símptomes respiratoris (tos, risc d’aspiració). L’esòfag està dilatat, amb absència de moviment i augment de la pressió de l’esfínter inferior. L’edat d’inici depèn del trastorn causal, però és més tardana que en el cas dels trastorns o les malformacions digestives congènites associades amb la síndrome.

Signes d’alerta

Els vòmits poden ser un símptoma que acompanya processos relativament benignes o bé l’expressió d’un trastorn greu. Són signes d’alarma els vòmits a raig, biliosos o que continguin sang. També els vòmits que s’acompanyen de febre elevada, dolor abdominal o símptomes d’obstrucció intestinal. Altres signes d’alerta són la presència de signes de deshidratació (boca seca, pell seca, inactivitat, somnolència, debilitat, ulls enfonsats, fontanel·la deprimida en el lactant, respiració profunda i ràpida, taquicàrdia), com també la persistència o cronicitat dels vòmits, que condueixen a una desnutrició progressiva.

Orientacions preventivoterapèutiques

Depenen de la causa. En moltes ocasions són processos autolimitats. En els vòmits aguts cal un període de dieta hídrica amb solucions orals hidroelectrolítiques o bé hidratació per via endovenosa quan fracassa l’oral. La realimentació ha de ser progressiva amb una dieta de protecció adequada a l’edat. Un cop establerta la causa dels vòmits cal instaurar el tractament mèdic o quirúrgic específic.

Anar a dalt