Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Vitiligen

El vitiligen és una malaltia crònica, que evoluciona amb taques blanques arrodonides de la pell, sobretot a la cara i a les extremitats. Pot anar acompanyada de poques lesions o bé que aquestes siguin molt generalitzades. Contrasten visiblement amb la pell normal que, a més, sol ser més pigmentada al voltant d’aquestes taques (Fig. 2.40). Es deu a una pèrdua del pigment de la pell, la melanina, que fabriquen els melanòcits de l’epidermis. Finalment també aquests acaben desapareixen i aleshores no hi ha possibilitats d’aconseguir una repigmentació eficaç.

 

[Fig. 2.40.Vitiligen.]

 

Característiques generals

És un procés que comença lentament sobretot a la cara i a les mans i a poc a poc va progressant i també afecta especialment els peus, les prominències òssies (colzes i genolls) i les àrees periorificials (boca i regió genital). És una malaltia adquirida, no genètica ni familiar. No s’associa amb altres trastorns i constitueix bàsicament un defecte estètic. Si afecta àrees dels cabells aquests poden emergir sense color. Només la seva presència al voltant de l’ull requereix un examen oftalmològic. No s’ha de confondre ni amb l’albinisme, que és un aspecte completament blanc de tota la pell i els cabells des de la infantesa, d’origen genètic i amb alta sensibilitat a la llum, ni amb els «dartres seborreics» que són unes taques de pell clara, mal limitades i una mica descamatives que s’observen, sobretot a l’estiu, a les galtes i en àrees d’extensió dels braços en nens i joves de pell fosca, i sovint es confonen amb «fongs». També s’ha de diferenciar de les taques blanques congènites localitzades que solen correspondre a altres processos.

Síndrome de Down

La incidència de vitiligen en les persones amb síndrome de Down, segons les diferents estadístiques, és aproximadament el doble que en la població general, al voltant del 2%. Sol associar-se amb alopècia areata i és extens i rebel al tractament.

Signes d’alerta

La presència de taques completament blanques a la cara, el dors de les mans o altres localitzacions, amb tendència a confluir, han de fer pensar en aquesta possibilitat.

Orientacions preventivoterapèutiques

No hi ha mesures preventives davant del vitiligen. Pel que fa al tractament hi ha bàsicament dues tendències. Hi ha qui considera que no hi ha tractament curatiu i que per tant no val la pena intentar-ne cap. Només aconsellen protecció solar per evitar irritacions en la pell sense pigment i més sensible del que és normal. D’altra banda, avui dia, cada cop més, es coneixen pautes terapèutiques que si bé majoritàriament no arriben a solucionar del tot el problema, sovint milloren poc o molt, segons els casos, el vitiligen. Especialment, aquest és més recuperable com menys lesions presenta i com menys temps té d’evolució. Per via local s’administra el tacròlimus, eficaç en un percentatge baix de casos, però s’aconsegueixen recuperacions gairebé totals, sovint associat amb tractament amb raigs UVA. Una altra modalitat de tractament és l’aplicació també local de fenilalanina (precursora de la melanina), sola o associada amb khel·lina (khelling), que actua com a element fotosensibilitzador; en aquests casos s’aconsella una exposició moderada al sol a l’UVA dues o tres hores després. No es pot oblidar que el sol és un estímul natural de la melanina i que mentre hi hagi possibilitats de repigmentació cal intentar exposar-s’hi, tot i que amb precaució per evitar cremades, sota control mèdic especialitzat. Aquests tractaments solen ser més eficaços si s’acompanyen de l’aplicació local de derivats de la cortisona, en mesos alterns. Altres tractaments amb preparats orals a base de fenilalanina o polypodium leucotomus són d’eficàcia dubtosa o no estan prou contrastats, tot i que s’empren en combinació amb els anteriors. L’arbutina o el PUVA per ells mateixos donen resultats contradictoris. En casos de vitiligen en àrees concretes localitzades són d’utilitat els miniautoempelts de pell pigmentada d’altres localitzacions, de manera que la seva sembra en la pell afectada provoca focus de repigmentació, si bé aquests solen ser irregulars i en moltes ocasions de tons de pell més foscos que la pell normal de la persona, la qual cosa dóna lloc finalment a una àrea de pell bigarrada i amb diferent pigmentació. Per tant, en aquests casos es recomana una prova prèvia al tractament. La recomanació és que davant d’aquest problema és consulti el dermatòleg per descartar altres processos semblants, sobretot en nens petits, per tal de poder plantejar possibilitats de tractament.

Anar a dalt