Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Ulls

L’ull és l’òrgan dels sentits encarregat de la visió. L’ull rep la imatge de l’objecte en forma d’energia lluminosa i la transforma en energia elèctrica, de manera que es pugui transmetre a través del nervi òptic i de les vies visuals cap al cervell, que és, en realitat, on es du a terme la visió. Per tant, per veure-hi, cal que funcionin adequadament no només els ulls, sinó també les vies òptiques i la part del cervell encarregada de la visió.

Característiques generals

L’ull és una esfera situada en una cavitat òssia del crani anomenada òrbita. Està protegit per les parpelles i pel sistema llagrimal, encarregat de mantenir humida la superfície anterior. La paret de l’ull està formada per tres capes. La capa més externa s’anomena escleròtica. Serveix d’estructura rígida, és de color blanc i la seva part més anterior és transparent, per deixar passar la llum. Aquesta part anterior transparent s’anomena còrnia (Fig. 2.12). La capa intermèdia és la coroide, encarregada de l’aportació sanguínia. En la part anterior es transforma en l’iris, que és l’estructura de color variable (blau, verd, marró) que es pot veure a través de la còrnia transparent. Enmig de l’iris hi ha un forat rodó a través del qual passa la llum; és la pupil·la. La capa més interna és la retina, on hi ha unes cèl·lules encarregades de transformar la llum en energia química i elèctrica. Les prolongacions d’aquestes cèl·lules formen el nervi òptic, a través del qual transmeten la informació cap al cervell. A l’interior de l’ull hi ha una lent anomenada cristal·lí, la qual, juntament amb la còrnia, és l’encarregada d’enfocar els raigs de llum en la retina (vegeu Defectes òptics).

Síndrome de Down

L’ull és un dels òrgans als quals la trisomia 21 afecta amb més freqüència. Es poden definir tres grups d’afectació en la població amb Síndrome de Down

En el primer grup hi ha aquelles anomalies oculars que es presenten amb una freqüència tan alta que formen part de la morfologia característica de la síndrome de Down, però que no alteren la funció visual. a) Fenedura palpebral obliqua: la part externa de les parpelles queda més alta que la interna. b) Epicant: és un plec cutani que cobreix la part interna de les parpelles i que pot simular un estrabisme (Fig. 2.29). c) Taques de Brushfield: petits nòduls blanquinosos a l’iris, que formen un anell. El segon grup està format per les alteracions que es presenten amb una freqüència alta en les persones amb síndrome de Down, amb una incidència molt més elevada que en la resta de la població i que tenen influència en la visió. A aquest grup pertanyen a) els defectes òptics: hipermetropia, miopia i astigmatisme (vegeu Defectes òptics); b) estrabisme: s’observa en el 40% dels nens amb síndrome de Down (vegeu Estrabisme); c) nistagme: s’ha observat en un 15% dels nens amb síndrome de Down (vegeu Nistagme). Al tercer grup pertanyen unes malalties oculars que, si bé són poc freqüents, es presenten en la síndrome de Down amb una incidència molt més alta que en la resta de la població i tenen conseqüències greus sobre la visió com a) cataracta congènita (vegeu Cataracta) i b) queratocon (vegeu Queratocon).

Signes d’alerta

Tenint en compte totes les alteracions oculars que es poden presentar en el nen amb síndrome de Down, cal dur a terme revisions oftalmològiques periòdiques, com les que aconsella el Programa de Salut del Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down per poder detectar i tractar els problemes de forma precoç (vegeu Programa de Salut).

Orientacions preventivoterapèutiques

Tant l’epicant com la fenedura palpebral obliqua són característiques morfològiques de les persones amb Síndrome de Down

Es presenten també amb més freqüència en els individus de raça oriental. Són particularitats de la forma de l’ull i no tenen cap repercussió en la funció visual. Per això, no requereixen cap tipus de tractament, encara que hi ha cirurgia estètica de les parpelles tant per corregir aquesta forma com per provocar-la. Aquest tipus de tractament quirúrgic no està indicat en nens i tampoc no hauria de considerar-se en l’adult amb l’única pretensió de canviar la seva fesomia; en tot cas, cal que sigui una opció personal elegida lliurement.

 

[Fig. 2.29. Tipus de fenedura palpebral.]

Occidental

Oriental
Síndrome de Down

Epicant

Anar a dalt