Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Tos

La tos és un reflex provocat per l’estimulació dels nervis sensitius de les parets de les vies respiratòries, és a dir, la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis. És un símptoma molest que pot aparèixer com un atac esporàdic lleu o d’una manera brusca i violenta, fins al punt que pot provocar altres problemes, com dificultat per dormir, pèrdua de la gana, dolor abdominal i vòmits. El reflex de la tos és un component fonamental dels mecanismes de defensa de l’organisme, sense el qual seria més fàcil que es produís una infecció dels bronquis (bronquitis) o del mateix pulmó (pneumònia).

Característiques generals

Perquè es produeixi la tos han de donar-se diversos fenòmens. En primer lloc es produeix una inspiració breu; posteriorment, la laringe (que conté les cordes vocals) es tanca momentàniament i els músculs del pit i de l’abdomen que s’utilitzen per respirar es contrauen bruscament. Això augmenta la pressió dins del pit i quan la laringe torna a obrir-se, l’aire surt dels pulmons a gran velocitat i arrossega pols, brutícia o excés de moc i secrecions, la qual cosa neteja les vies respiratòries. En els nens, la tos pot ser aguda (en general dura un màxim d’una a dues setmanes) o crònica (quan dura més de quatre setmanes). La tos aguda en els nens es deu en la gran majoria dels casos a infeccions virals en la part superior de l’aparell respiratori. Els nens sans en edat preescolar que van a la guarderia poden tenir fins a sis o vuit infeccions respiratòries virals amb tos cada any. Aquesta tos aguda es deu generalment al degoteig postnatal de secrecions i a la irritació directa de les vies respiratòries causada pel virus. La tos crònica o persistent de més de quatre setmanes de durada és molt comuna en els nens. Les causes més habituals són l’exposició a agents irritants com el fum del tabac, al·lèrgies, rinitis, asma bronquial, sinusitis, aspiració d’un cos estrany, reflux gastroesofàgic, cos estrany allotjat en el conducte auditiu, tos d’hàbit (psicògena, desapareix mentre es dorm), però també pot estar causada per infeccions de l’arbre respiratori com la tos ferina o la infecció per clamídies, entre d’altres.

Síndrome de Down

Perquè la tos sigui eficaç ha d’anar precedida d’una inspiració profunda. Per això, les persones amb síndrome de Down, que solen presentar una certa debilitat muscular i manca de coordinació en el tancament i la reobertura de les vies aèries que faciliten els episodis de microaspiracions (els aliments passen a la tràquea i als bronquis), presenten una tos de mala qualitat i tenen un risc superior de patir infeccions i pneumònies.

Signes d’alerta

En la gran majoria dels casos, la tos és molt benigna i fàcil de diagnosticar. Tanmateix, els pares han de saber els signes que indiquen que el problema és greu; entre aquests hi ha decaïment, sudoració, fatiga, pal·lidesa, coloració blavosa al voltant dels llavis i a les ungles (acrocianosi), retracció o enfonsament de la pell que cobreix les costelles i respiració lleu i molt ràpida. En aquests casos, cal consultar el pediatre immediatament.

Orientacions preventivoterapèutiques

És molt important recordar que el tractament de la tos depèn de les causes. Si no hi ha símptomes de gravetat, algunes recomanacions generals poden ajudar a resoldre el problema. Si la tos es relaciona amb un quadre gripal i sobretot si hi ha «ronquera» és útil humitejar l’ambient per afavorir l’expectoració. El millor expectorant, el més barat i el més innocu és l’aigua, per la qual cosa s’ha d’insistir que el nen ingereixi líquids suficients. Els medicaments com expectorants, broncodilatadors i supressors de la tos han d’emprar-se amb precaució i sota prescripció mèdica, sobretot en menors de 2 anys. Els medicaments com la codeïna han d’evitar-se en els nens, especialment en menors de 4 anys. Hi ha diversos suggeriments pel que fa a l’ús de productes naturals i preparats casolans, però no n’està demostrada la utilitat en nens. En general, no és aconsellable suprimir completament la tos. Cal recordar que el més important és el diagnòstic, per la qual cosa, si no és segur, s’ha de consultar el metge.

Anar a dalt