Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Tiroide

La tiroide és una glàndula situada a la cara interior del coll, per sota de la mandíbula i per sobre de les clavícules, la funció de la qual és fabricar i secretar unes substàncies anomenades hormones tiroïdals, en concret la tiroxina i la triiodotironina (Fig. 2.38). Les malalties que poden produir són excés de producció d’hormones tiroïdals (hipertiroïdisme), disminució de producció d’hormones tiroïdals (hipotiroïdisme) i augment de les dimensions de la glàndula, anomenat goll.

 

[Fig. 2.38. Glàndula tiroide.

(Per cortesia del Prof. Dr. S. Pueschel)

Epiglotis

Os hioide

Membrana hiotiroïdal

Cartílag tiroide

Glàndula tiroide

Tràquea

 

Característiques generals

L’hipotiroïdisme és una malaltia consistent en una disminució d’hormones tiroïdals per part de la tiroide. Els seus símptomes inclouen, entre d’altres, l’augment de pes, la sequedat de la pell, la somnolència, el restrenyiment, el cansament i la disminució de la freqüència dels batecs del cor. L’hipotiroïdisme subclínic és una fase inicial i molt lleu de l’hipotiroïdisme, en la qual es produeix una disminució mínima d’hormones tiroïdals per part de la tiroide. Habitualment no produeix símptomes ni en general requereix tractament. Es detecta mitjançant anàlisi de sang. El goll consisteix en un augment de mida de la glàndula tiroide. Es detecta per la palpació del coll. En algunes ocasions s’utilitza una prova d’imatge per estudiar-lo, anomenada ecografia tiroïdal. És una prova absolutament innòcua que consisteix a passar un petit aparell sobre la pell del coll per així obtenir imatges de la glàndula tiroide (vegeu Ecografia). L’hipertiroïdisme és una malaltia causada per la producció d’un excés d’hormones tiroïdals per part de la tiroide. Els seus símptomes inclouen, entre d’altres, pèrdua de pes, sudoració, nerviosisme, augment de les deposicions, cansament i augment de la freqüència dels batecs del cor.

Síndrome de Down

En els nens amb síndrome de Down les malalties de la tiroide són relativament freqüents. El trastorn més freqüent és l’hipotiroïdisme, consistent en la disminució de la producció d’hormones tiroïdals. Així, fins a un 30% de nens amb síndrome de Down pot presentar alteracions en el funcionament de la tiroide. El més habitual és que aquesta alteració sigui tan lleu i inicial que no «doni la cara» ni produeixi símptomes. Es detecta en una fase anterior, abans que produeixi símptomes, mitjançant anàlisi de sang, que inclou els paràmetres que mesuren les hormones tiroïdals. En concret, en l’anàlisi de sang es mesuren tres paràmetres que expressen la funció de la tiroide. Aquests tres paràmetres, coneguts com les tres T, són la TSH, la T4 i la T3. La TSH és una hormona que correspon a les sigles en anglès de l’hormona estimulant de la tiroide (thyroid stimulating hormone). És una mena de «termòstat» del funcionament de la glàndula tiroide, que està augmentada quan funciona menys del que és normal (el que s’anomena hipotiroïdisme) i, al contrari, està disminuïda quan funciona en excés (el que s’anomena hipertiroïdisme). En actuar com a «termòstat» de la tiroide, una xifra de TSH més alta del normal ens indica un dèficit de funció de la tiroides (anomenat hipotiroïdisme), mentre que una xifra per sota del normal indica un excés de funció de la tiroide (anomenat hipertiroïdisme). Si la xifra de TSH és normal, indica que la tiroide funciona adequadament, per la qual cosa, en general, ja no cal mesurar la resta d’hormones de la tiroide, T4 i T3. La T4 o tiroxina i la T3 o triiodotironina són hormones que sintetitzen i se segreguen plegades en la glàndula tiroide. La seva funció és regular múltiples parts de l’organisme com el ritme del cor, l’intestinal, la gana, la hidratació de la pell o el pes corporal. Els seus nivells es poden mesurar mitjançant una anàlisi de sang convencional.

Signes d’alerta

Els signes i els símptomes que poden produir les malalties de la tiroide més freqüents en els nens amb síndrome de Down son les derivades de l’hipotiroïdisme, el menor funcionament de la tiroide. No obstant això, en aquest cas, els possibles signes d’alerta no serveixen per detectar la malaltia, a causa de dues circumstàncies. La primera és que si es programen adequadament les anàlisis de sang que incloguin les hormones tiroïdals es poden detectar aquestes alteracions molt abans que apareguin els símptomes. Això és així perquè els canvis en els valors de les hormones tiroïdals en les anàlisis de sang precedeixen els símptomes en mesos o fins i tot anys. En concret, l’alteració més precoç, a manca de símptomes, sol ser una elevació de l’hormona TSH que, com s’ha comentat abans, actua com un termòstat i s’eleva abans que disminueixin les hormones tiroïdals. La segona circumstància és que els signes d’alerta en l’hipotiroïdisme tenen un valor escàs, perquè molts d’aquests símptomes són molt comuns en els nens amb síndrome de Down, tot i que la seva tiroide funcioni correctament. Així, els nens amb síndrome de Down tenen sovint la pell seca, aspra o freda, un alentiment del ritme intestinal amb restrenyiment, un augment de la mida de la llengua o macroglòssia i una tendència a l’augment de pes, entre d’altres símptomes. Tots aquests símptomes són els que pateixen les persones amb hipotiroïdisme, però en els nens amb síndrome de Down no ajuden a diferenciar els que tenen una tiroide normal dels que tenen hipotiroïdisme. En canvi, els símptomes d’hipertiroïdisme, o excés de producció d’hormones tiroïdals, no són freqüents en els nens amb síndrome de Down i, si es presenten, han de fer sospitar aquesta malaltia. Els símptomes de sospita són una pèrdua de pes no explicada, fins i tot sense que hi hagi una disminució de la gana ni de la ingesta, un augment de les deposicions, fins i tot diarrea, una major sudoració, intolerància a la calor, nerviosisme, irritabilitat, insomni, fatiga, tremolor i palpitacions o augment de la freqüència del ritme cardíac.

Orientacions preventivoterapèutiques

Actualment no hi ha normes que ajudin a evitar l’aparició de malalties de la tiroide amb nens amb Síndrome de Down

No hi ha normes alimentàries, d’estil de vida, d’activitat física o complexos que evitin l’aparició de malalties de la tiroide en aquests nens. La utilització de sal iodada en la condimentació dels aliments es recomana per a tota la població general, i els nens amb síndrome de Down no en són una excepció. La mesura preventiva més important, d’eficàcia demostrada, és fer una anàlisi de sang que inclogui les proves de funció tiroïdal de forma periòdica. Això permet detectar adequadament i de forma precoç les alteracions del funcionament de la tiroide abans que apareguin símptomes o alteracions lleus. És el que en la terminologia mèdica s’anomena hipotiroïdisme subclínic. La freqüència recomanada d’aquestes anàlisis és com a mínim biennal. El programa de salut del Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down recomana fer-se anàlisis de forma anual o bianual, segons l’edat (vegeu Programa de Salut, a l’Addenda). En tot cas, davant de qualsevol dubte sobre l’aparició de cap dels símptomes descrits anteriorment és prudent fer-se una anàlisi de sang que inclogui proves de funcionament de la tiroide. Pel que fa a les orientacions terapèutiques, el medicament utilitzat en l’hipotiroïdisme, quan el cos segrega una quantitat insuficient d’hormona tiroïdal, és la levotiroxina sòdica, que complementa o substitueix el dèficit de producció d’hormones tiroïdals. És exactament la mateixa substància que fabrica el cos, per la qual cosa el nen no està rebent com a medicament una substància estranya al cos, sinó exactament la mateixa substància que fabrica normalment la tiroide, però com a suplement de la quantitat pròpia que resulta insuficient. S’administra per via oral, al matí en dejú, i hi ha preparats amb diferents quantitats de l’hormona. A Espanya hi ha tres preparats comercials de levotiroxina anomenats Eutirox®, (en comprimits de 25, 50, 75, 100, 125, 150, 175 i 200 micrograms), Levothroid® (en comprimits de 50 i 100 micrograms) i Dexnon® (en comprimits de 100 micrograms). La dosi s’ha d’adequar a cada persona amb hipotiroïdisme, segons la resposta clínica i el resultats de les anàlisis de sang. En general, el tractament s’inicia amb una dosi molt baixa i es va augmentant progressivament fins a aconseguir que les proves d’anàlisis de sang es normalitzin.

Anar a dalt