Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Teràpia respiratòria

Els nens, especialment els nounats i els lactants, quan es refreden, tenen tendència a acumular secrecions al nas i al coll (vegeu Rinitis). Tanmateix, en alguns casos, les secrecions poden acumular-se en els pulmons, sobretot en nens petits en els quals és freqüent el desenvolupament d’una bronquitis després d’una infecció vírica.

Consideracions generals

La teràpia respiratòria consisteix en un conjunt de maniobres que ajuden el pacient amb malaltia respiratòria, com ara pneumònia, bronquitis, obstrucció bronquial, asma o bronquiolitis, a millorar la mecànica respiratòria.

Síndrome de Down

L’expressió exagerada de gens que resulta de la trisomia 21 en la síndrome de Down pot causar dèficits del sistema immunològic i contribuir a la predisposició a adquirir infeccions, tant per bacteris (estafilococs, pneumococ, Haemophilus), com per virus i fongs. Els nens amb síndrome de Down tenen menys capacitat per netejar-se els pulmons a causa d’un dèficit en els mecanismes immunitaris i de l’existència d’una paret toràcica massa elàstica i amb poc múscul que dificulta la tos, un mecanisme natural de protecció per la seva capacitat d’eliminar secrecions. Finalment, aquestes limitacions predisposen aquests nens a patir bronquitis i pneumònia (vegeu Pneumònia) amb facilitat.

Orientacions preventivoterapèutiques

L’objectiu de la teràpia respiratòria és ajudar a mobilitzar secrecions, eliminar-les, expandir els pulmons i la via respiratòria (mitjançant l’ús d’aerosols o nebulitzadors), potenciar l’ús de la musculatura respiratòria i afavorir l’entrada de l’aerosol als pulmons per via inhalada. Les tècniques més utilitzades són, entre d’altres, el drenatge postural, la percussió de tòrax, la vibració, la compressió i els exercicis de respiració profunda. Els exercicis de respiració profunda, que ensenyen el nen a utilitzar la respiració diafragmàtica, afavoreixen l’intercanvi d’aire en els pulmons. Tanmateix, aquesta tècnica només es pot utilitzar en nens que col·laboren, per la qual cosa no es pot practicar si són molt petits. Per a l’eliminació de les secrecions dels pulmons es fan servir tècniques de drenatge de secrecions, que consisteixen a col·locar el pacient en diferents posicions mentre es fa una percussió de tòrax amb la mà encongida (clapping) i vibració amb l’ús de vibradors. La tos és una resposta reflexa del tracte respiratori que ajuda a eliminar les secrecions. Si no es presenta espontàniament, cal provocar-la, ja que és un mecanisme efectiu per netejar els pulmons. En general, aquestes tècniques no s’han de practicar en cas de trastorns importants de coagulació, crisi asmàtica greu, traumatismes de crani o altres ossos del cos afectats per fractures.

 

Anar a dalt