Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Taques congènites

Són lesions cutànies planes que estan presents en el moment del naixement. Aquestes lesions poden dividir-se en quatre grans grups: taca mongòlica, nevus melanocític congènit, taques de cafè amb llet i taques d’origen vascular.

Característiques generals

  1. a) Les taques mongòliques, anomenades així perquè es presenten en el 90-100% dels nounats mongols, són taques planes, de coloració blavosa grisosa. Solen estar situades a la regió lumbar i apareixen més sovint en nens de pell fosca. Desapareixen espontàniament en la primera infantesa; b) els nevus melanocítics congènits o pigues són lesions pigmentades, de color marró més o menys fosc. Quan són petits solen ser arrodonits o ovalats, simètrics i de color uniforme. Quan són grans poden presentar un aspecte més asimètric en la coloració, poden arribar a ocupar una part important de la superfície cutània del bebè i amb el temps poden presentar pèls; c) les taques de cafè amb llet o taques hepàtiques s’anomenen així simplement pel color que tenen del cafè amb llet o del fetge. Presenten, doncs, un color marró clar. Apareixen en el 20% de la població. Tenen una dimensió variable i poden presentar-se en qualsevol localització; d) els hemangiomes o angiomes, són lesions vasculars al principi planes alguns d´ells son benignes i freqüents en la infància; alguns despareixen sols (Fig. 2.24). La seva incidència s’estima en el 1-3% de tots els nounats, però són més freqüents en els bebès prematurs de baix pes (fins a un 20%). Els hemangiomes capilars o angiomes tuberosos són lesions de color vermell clar més o menys elevades. Creixen de pressa durant els primers mesos. En general, al cap de 12-18 mesos el creixement s’estabilitza i acostumen a reduir-se espontàniament fins a la resolució completa. Les lesions poden presentar diferents mides i localitzacions. Sovint els nounats tenen altres taques d’origen vascular conegudes com el petó d’àngel, la taca de salmó o el bec de cigonya. Són de color salmonat clar i apareixen al front, el nas, les parpelles o el clatell. Són asimptomàtiques i solen desaparèixer espontàniament els primers tres anys de vida. Les taques de vi de Porto o angioma pla també són d’origen vascular. Tenen un color vermell violaci i poden ser de grans dimensions. Quan es presenten a la cara o al coll i són grans poden associar-se amb malformacions vasculars a les mucoses, l’ull i el cervell. No tendeixen a desaparèixer de manera espontània.

 

[Fig. 2.24. Angioma capil·lar.]

 

 

Síndrome de Down

S’ha referit un augment de la incidència d’angiomes en la síndrome de Down, tot i que en el Centre Mèdic Down no s’ha comprovat.

Signes d’alerta

En relació amb els nevus congènits, només s’ha demostrat que presenten un major risc de convertir-se en melanomes els de grans dimensions (més de 20 cm). Els signes d’alerta, com en qualsevol altra lesió pigmentada, seran els canvis de coloració o la mida, la presència d’asimetria, vores irregulars o dessagnament. En el cas de les taques de cafè amb llet, quan n’apareixen més de sis i són d’una mida considerable (més de 2 cm) cal descartar la possibilitat que es tracti d’una malaltia anomenada malaltia de

Recklinhausen o neurofibromatosi. Segons la localització (a prop dels ulls, a la barbeta) i la seva mida poden estar associats amb altres malformacions, per la qual cosa han de ser controlats almenys una vegada per un especialista. La taca de vi de Porto pot formar part de síndromes com el de Sturge-Weber (cara) o el de Klippel-Trenaunauy (extremitat inferior). Segons la localització i altres signes acompanyants pot caldre realitzar proves complementàries o intervenció terapèutica (làser).

Orientacions preventivoterapèutiques

Les taques congènites que poden suposar un problema per a la salut del nen han de ser valorades i controlades per l’especialista. Tanmateix, en la majoria dels casos, aquestes lesions només suposen un problema estètic, que pot ser més o menys important i que, en qualsevol cas, durant la primera infància preocupa més els pares que els nens. A l’hora de tractar un problema estètic en un nen és imprescindible valorar acuradament la relació entre riscs i beneficis.

Anar a dalt