Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Sordesa

La sordesa és la disminució de l’audició, en major o menor grau, per un mal funcionament de les estructures de l’orella.

Característiques generals

Hi ha dos tipus principals de sordeses: les de transmissió i les de percepció. Les de transmissió estan provocades per una alteració en la funció del conducte auditiu (tap de cerumen), de la membrana timpànica (perforació o retracció, mal funcionament de la trompa d’Eustaqui) o de la caixa timpànica (presència de secrecions mucoses pel mateix motiu). Les de percepció tenen lloc a causa de l’afectació de les estructures que perceben el so, des de l’orella interna (el «cargol» o còclea) fins a la zona cerebral on l’audició es fa conscient (vegeu Orelles). La majoria de les alteracions d’aquest tipus es produeixen a l’orella interna i poden ser congènites (presents des del naixement) o adquirides posteriorment. La sordesa de transmissió és la més freqüent en la primera infància. La funció de la trompa d’Eustaqui (Fig. 2.28) es troba alterada sovint en la síndrome de Down, sobretot en els primers anys de vida i en època hivernal. Aquesta alteració produeix una retenció de mucositats a la caixa timpànica (otitis serosa), per la qual cosa el timpà presenta una mobilitat reduïda que ocasiona una pèrdua auditiva, més notable com més acusada sigui l’obstrucció de la trompa. Si hi ha fissura palatina, sol agreujar-se el problema. En la major part dels casos, el quadre és passatger i cedeix de forma espontània.

Síndrome de Down

La pèrdua auditiva és més freqüent en la síndrome de Down que en la població general. En alguns estudis s’ha observat una incidència de fins a un 50% de pèrdua auditiva de transmissió en la infantesa, tot i que la major part se soluciona satisfactòriament. Per la seva banda, la sordesa de percepció és molt menys freqüent, si bé una mica més que en la població general. Es considera que pot presentar-se en el 0,1% dels nounats, mentre que en la població amb síndrome de Down s’ha observat fins a un 4% en la primera infantesa. Es tracta d’una lesió irreversible que no té tractament en l’actualitat, tot i que en la major part dels casos la pèrdua auditiva és parcial. A mesura que l’edat avança pot presentar-se un fenomen conegut com presbiacúsia, consistent en una pèrdua progressiva de l’audició de percepció. En la població general sol iniciar-se a partir dels 60 anys, mentre que en la síndrome de Down pot aparèixer a partir dels 40. En una fase inicial, aquesta alteració produeix una pèrdua de comprensió de la paraula més que no pas una veritable pèrdua auditiva, ja que no s’alteren de la mateixa forma totes les freqüències audibles. Sol arribar amb relativa facilitat un moment en què la persona amb pèrdua auditiva deixa de prestar atenció, fins al punt que poden alterar-se les seves relacions familiars i socials. Qualsevol disminució auditiva, sobretot en la infantesa i l’adolescència, pot afectar l’aprenentatge, no només de l’expressió verbal sinó de totes les matèries. També s’observa un cert desinterès a l’escola, amb pèrdues d’atenció que sovint s’atribueixen a altres causes.

Signes d’alerta

En la primera infantesa s’observa que els nens no s’interessen pels objectes o les joguines sorollosos i no intenten imitar el llenguatge dels adults. En ser una afecció silenciosa i indolora, el nen no manifesta cap alteració evident, ja que només són visibles alguns signes de desinterès per l’entorn i una manca de percepció de determinats sons que abans provocaven reacció. Cal destacar que en la síndrome de Down és relativament freqüent la manca de resposta espontània davant les crides d’atenció o la preferència per la música d’intensitat elevada sense que això impliqui necessàriament una pèrdua d’audició. Generalment, es detecta amb més facilitat a l’escola, per un canvi d’actitud i d’atenció persistent, tot i que només una exploració mèdica permet detectar la presència d’una autèntica alteració auditiva que necessiti ser tractada.

Orientacions preventivoterapèutiques

Les revisions auditives en la infància permeten detectar la presència d’aquestes alteracions. La pèrdua auditiva de transmissió causada per alteracions de la trompa d’Eustaqui (otitis serosa) poden desaparèixer espontàniament al cap de dies o setmanes, tot i que si persisteix requerirà un tractament mèdic amb descongestionant o, si no cedeix, tractament quirúrgic sota anestèsia general, mitjançant punció timpànica, aspiració de secrecions de l’orella i col·locació de tubs de ventilació transtimpànics, anomenats també «drenatges». Pot associar-se també amb una adenoidectomia (extirpació de les vegetacions adenoides) en el cas que contribueixin al procés. Si hi ha alteracions cròniques de la membrana i de la caixa timpànica, el tractament específic és quirúrgic, si bé les dimensions reduïdes del conducte auditiu poden dificultar la cirurgia en alguns casos. La sordesa de percepció pot ser tractada únicament mitjançant una pròtesi auditiva, que és molt ben tolerada si està ben indicada i adaptada. Aquest sistema també és útil per a les lesions de transmissió que no poden ser tractades d’una altra manera.

Anar a dalt