Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Son: trastorns

Els trastorns del son són freqüents en la infància. En els nens petits les queixes que comporten solen provenir dels pares o dels cuidadors, no dels nens, per la qual cosa són els pares els que han de rebre assessorament quan sospitin que el seu fill presenta una alteració del son.

Característiques generals

Els trastorns del son són de tipus molt diferent i poden dividir-se en quatre grups principals: a) Hipersòmnies: es caracteritzen per un increment de la somnolència durant el dia malgrat haver dormit un nombre d’hores suficient durant la nit. La més freqüent és la síndrome d’apnea durant la són (vegeu Apnees). Altres tipus són molt infreqüents i només estan descrits excepcionalment en la Síndrome de Down

Entre aquests, destaca la síndrome de narcolèpsia–cataplexia, que consisteix en accessos de son bruscos i irresistibles que duren de 20 a 30 minuts i van seguits de períodes de vigília d’unes 3 a 5 hores de durada; a més, davant les emocions, especialment el riure, presenten cataplexia, que és una pèrdua brusca del to muscular que fins i tot pot produir caigudes. Altres possibles símptomes acompanyants són les anomenades al·lucinacions hipnagògiques, que consisteixen en estats de somni, habitualment terrorífics en el moment d’iniciar el son, i les paràlisis del son en les quals durant un temps breu apareix una impossibilitat d’efectuar moviments, tot i que es conserva el coneixement ple, i que es manifesten en iniciar el son o més freqüentment en el moment de despertar-se al matí. Aquesta síndrome és poc freqüent; es presenta aproximadament en 1 de cada 2.000 persones i tot i que generalment els símptomes apareixen entre els 20 i els 30 anys, també poden manifestar-se en l’edat escolar. La síndrome de Klein Levin és una hipersòmnia periòdica, pròpia de l’adolescència, que es caracteritza per accessos de son que duren uns quants dies, acompanyats d’un augment important de la gana. Aquests accessos de son s’alternen amb períodes de normalitat de diversos mesos. Desapareixen espontàniament en arribar a l’edat adulta. b) Insomni: pot ser inicial, amb dificultat per començar a dormir, o de manteniment, amb desvetllaments al llarg de la nit o un despertament precoç al matí; en la primera infància pot estar associat amb circumstàncies educatives o ambientals i en nens més grans o adolescents, amb problemes d’ansietat o depressió. Amb menor freqüència, durant la infantesa, l’insomni pot estar relacionat amb la síndrome de les cames inquietes, que provoca sensacions molestes a les cames en iniciar el son que obliguen a moure-les i que impedeixen adormir-se, o també la síndrome de moviments periòdics de les extremitats en què els moviments bruscos i freqüents d’aquestes poden desvetllar i fragmentar el son. c) Parasòmnies: Entre aquestes, destaquen per la seva freqüència en la infantesa els terrors nocturns, que consisteixen en plors i crits sense consol, que es presenten durant el son i que el nen no recorda en absolut l’endemà; el somnambulisme, en el qual el nen s’aixeca adormit durant la nit i efectua accions senzilles de les quals tampoc no recorda res l’endemà; el bruxisme, que consisteix a fer grinyolar les dents durant el son i que pot deteriorar la dentadura; i el trastorn de conducta REM, en el qual desapareix l’atonia muscular durant el son REM (fase en la qual se somnia), amb la qual cosa, segons la naturalesa dels estats de somni, el nen pot presentar manifestacions de descontrol motor i fins i tot conductes violentes o agressives. És excepcional durant la infantesa. d) Trastorns del ritme circadiari, en els quals el ritme vigília-son no està totalment sincronitzat amb el cicle dia-nit, per la qual cosa pot succeir que una persona no tingui son fins diverses hores després de l’hora habitual d’anar-se’n al llit i que l’endemà no es desperti fins algunes hores després del moment apropiat (és el que s’anomena fase retardada de son) o, al contrari, tenir son a mitja tarda i despertar-se després de la matinada (fase avançada de son). També pot donar-se el cas d’un ritme de son irregular diferent del de 24 hores.

Síndrome de Down

Entre tots els trastorns de son, els únics en què s’ha comprovat una major freqüència en els nens amb síndrome de Down, en comparació amb la població infantil general, són la síndrome de les apnees del son i el bruxisme, tot i que en aquest últim la diferència és que no solament es manifesta durant el son sinó també durant la vigília.

Signes d’alerta

Si s’observa que el nen dorm excessivament o, al contrari, dorm menys que els nens de la seva edat o presenta conductes anormals durant el son, cal comunicar-ho al pediatre perquè ho valori i el dirigeixi a l’especialista, si cal. És important saber que ni els terrors nocturns ni el somnambulisme representen trastorns patològics.

Orientacions preventivoterapèutiques

En els nens amb síndrome de Down que presenten alteracions del son, l’exploració i el tractament són idèntics als de la resta de la població infantil. Cal utilitzar les medicacions específiques per a les alteracions que les requereixin o una teràpia conductual o educativa segons els casos. En el somnambulisme s’han de prendre mesures per evitar accidents durant els episodis.

Anar a dalt