Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Retard psicomotor

El desenvolupament psicomotor és el conjunt de canvis i aprenentatges que tenen lloc en les diferents àrees del desenvolupament neurològic en els primers anys de vida i reflecteix el procés de maduració del sistema nerviós (vegeu Desenvolupament psicomotor). Quan aquests canvis s’esdevenen més tard del que s’espera es denomina retard psicomotor.

Característiques generals

Després del naixement, el nen passa d’estar completament ajagut panxa enlaire a asseure’s, gatejar, caminar, parlar i relacionar-se amb el seu entorn en un període relativament curt. La seqüència amb la qual tenen lloc aquests canvis és la mateixa en la majoria dels nens, però la velocitat varia d’un nen a un altre, a més no totes les àrees es desenvolupen de forma similar; per exemple hi ha nens amb més habilitat en les funcions motrius que en les àrees del llenguatge. Aquesta variabilitat interpersonal depèn en línies generals de la càrrega genètica heretada dels pares i de l’ambient en què es desenvolupa el nen. S’han fet diversos estudis en diferents poblacions per conèixer la seqüència i el temps en què aquests canvis es produeixen en la població general, els quals han permès establir certs paràmetres de normalitat que permeten identificar el retard en el desenvolupament psicomotor.

Síndrome de Down

El nen amb síndrome de Down presenta alteracions neurològiques estructurals, funcionals i maduratives de grau variable com a conseqüència de les anomalies genètiques, per la qual cosa té un ritme propi en l’adquisició d’aquests aprenentatges. El temps i la qualitat amb la qual completen aquesta adquisició és diferent, és a dir, controlaran el cap, després s’asseuran i finalment es posaran dempeus i caminaran, però necessitaran més temps per fer-ho. En els primers dos anys de vida el retard del desenvolupament motor es deu principalment a la hipotonia i a la gran laxitud de les articulacions i és el que més crida l’atenció dels pares. En la taula 2.2 s’expressa l’edat d’adquisició dels aspectes més importants del desenvolupament psicomotor. En general tots els nens amb síndrome de Down mantenen un desenvolupament neurològic progressiu però a un ritme més lent. A mesura que es fan grans se’ls exigeixen aprenentatges més complexos que posen en evidència les seves limitacions intel·lectuals. En la gran majoria de les persones amb síndrome de Down, el retard mental és de grau lleu a moderat (coeficient d’intel·ligència, CI, entre 50 i 60; el CI normal és superior a 80). La majoria presenta dèficit en el desenvolupament del llenguatge expressiu amb millor capacitat de comprensió. Entre un 5-10 % presenten alteracions més greus del llenguatge i poden limitar-se a l’ús de gestos o paraules soltes. Alguns podran progressar força en les àrees de llenguatge, lectura i escriptura, mentre que l’adquisició d’habilitats numèriques els costarà més. Són dispersos i tenen dificultat per mantenir l’atenció. Les habilitats d’interacció social sobrepassen les esperades per a la seva capacitat mental. Les habilitats de sociabilitat, comunicació i relació són superiors a les d’altres nens amb retard mental per altres causes. Però això no és sempre així: el 5-9% de les persones

amb síndrome de Down poden presentar característiques autistes, com ara tendència a l’aïllament, poc contacte visual, rutines repetitives i moviments estereotipats.

Signes d’alerta

Si el nen perd habilitats adquirides prèviament (regressió del desenvolupament), cal acudir al pediatre perquè en faci una valoració. Si s’observa un retard més enllà del que s’espera en alguna àrea del desenvolupament, cal dur a terme una avaluació en l’àmbit sensorial per descartar un dèficit visual o auditiu, i valorar, a més, altres possibles malalties associades (cardiopaties, hipotiroïdisme, epilèpsia, entre d’altres).

Orientacions preventivoterapèutiques

Es recomana que un equip d’especialistes interdisciplinari faci controls periòdics al nen amb síndrome de Down, a través de l’aplicació de programes de salut adreçats al diagnòstic precoç dels problemes que s’associen més sovint amb aquesta síndrome i que poden repercutir en el desenvolupament psicomotor. Pel que fa al tractament, intervenen múltiples factors, ja que és a través de l’estimulació mediambiental i de la integració social i familiar que es podran potenciar al màxim les capacitats de cada nen. Els pares tenen un paper fonamental al costat de professionals com psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, psicopedagogs i docents, que han d’actuar com un equip per oferir-li l’estimulació adequada en relació amb l’edat i l’etapa del desenvolupament en què es trobi.

Anar a dalt