Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Queratocon

El queratocon és un aprimament no inflamatori de la còrnia, generalment paracentral inferior, que quan evoluciona provoca una deformitat crònica d’aquesta.

Característiques generals

Es produeix per una degradació de les làmines del teixit de la capa més gruixuda de la còrnia. En la majoria dels casos és bilateral, tot i que gairebé sempre està molt més avançat en un dels ulls.

Síndrome de Down

Mentre que en la població general només s’aprecia el queratocon (clínic o subclínic) en el 0,1%, alguns estudis amb pacients amb síndrome de Down parlen d’una incidència del 15% o fins i tot del 30%. Sembla que un dels factores relacionats amb la major incidència d’aquesta patologia en les persones amb síndrome de Down és el fregament freqüent dels ulls amb les mans, a causa de blefaritis, mala agudesa visual, tics.

Signes d’alerta

En la majoria dels casos, el queratocon no resulta apreciable a simple vista, per la qual cosa sol passar desapercebut. Quan és perceptible es manifesta en astigmatisme, generalment progressiu i irregular, o per una disminució de l’agudesa visual corregida (amb ulleres o lents de contacte). En ser un trastorn progressiu sol presentar-se a partir de l’adolescència. En un petit nombre de casos es pot produir una acumulació massiva d’aigua a la còrnia, una afecció denominada hidrop corneal, que es manifesta per una protrusió i un emblanquiment de la còrnia, especialment la porció inferior.

Orientacions preventivoterapèutiques

En les fases més inicials de la malaltia, el tractament pot consistir simplement en l’ús d’ulleres adequades o, en casos més avançats, d’unes lents de contacte (toves o semirígides). Quan ja cap d’aquestes dues opcions proporciona una visió adequada cal recórrer a tractaments quirúrgics com l’implant d’anelles de material acrílic a l’interior de la còrnia o, en última instància, al trasplantament. Pel que fa al queratocon, els resultats obtinguts amb els trasplantaments de còrnia són, en general, força bons, si bé caldrà valorar en cada cas la conveniència o no de recórrer a aquest tractament (sobretot si la visió de l’altre ull és bona), ateses les particularitats de cada pacient amb síndrome de Down: dificultat del tractament, necessitat d’anestèsia general tant per a la cirurgia com per retirar la sutura, freqüència de les visites postoperatòries.

Anar a dalt