Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Psicosi

Les psicosis són un conjunt de malalties psiquiàtriques caracteritzades per una alteració profunda del contacte amb la realitat. El pacient psicòtic presenta sovint símptomes com ara deliris i al·lucinacions. La capacitat de judici i de percepció de la realitat estan alterades.

Característiques generals

Poden trobar-se símptomes psicòtics en trastorns afectius (depressió, trastorn bipolar), en un delirium (per exemple, en la síndrome d’abstinència de l’alcohol o altres drogues) o en una malaltia orgànica cerebral (per exemple, la demència). Tanmateix, els trastorns psicòtics pròpiament dits són l’esquizofrènia, la paranoia (trastorn delirant), els trastorns psicòtics breus i els trastorns esquizoafectius. L’esquizofrènia té una prevalença de l’1% en la població. Sol iniciar-se entre els 15 i els 25 anys i es produeix en la mateixa proporció en homes que en dones. Es desconeix la causa de la malaltia. Probablement hi estan involucrats diversos factors, tant genètics i biològics com ambientals i psicosocials. El trastorn pot iniciar-se de forma aguda amb idees delirants, al·lucinacions (sobretot de tipus auditiu), agitació i a vegades conductes agressives en relació amb els deliris; però també pot començar de forma insidiosa amb manifestacions com ara tendència a l’aïllament i a la introversió, retraïment afectiu i disminució del rendiment acadèmic o laboral. L’evolució de la malaltia és diversa. Alguns pacients es recuperen del tot, però la majoria evoluciona de forma crònica i presenta símptomes significatius de forma persistent, o desenvolupa un deteriorament caracteritzat per inhibició psicomotora, passivitat, empobriment del pensament i de la capacitat afectiva, com també del comportament social i de les habilitats per a la comunicació. El trastorn psicòtic breu consisteix en la presència de símptomes psicòtics que duren més d’un dia i menys d’un mes. Encara que no sempre, aquests trastorns solen acompanyar-se d’una situació estressant que actua com a desencadenant. En pocs dies, el quadre es resol i es retorna a la situació de normalitat prèvia. Els trastorns esquizoafectius es caracteritzen per la presència d’un episodi depressiu major, d’un episodi maníac o d’un episodi mixt simultani amb símptomes d’esquizofrènia. Es produeixen més en dones i es manifesten més sovint en l’edat adulta, però poden aparèixer ja en l’adolescència.

Síndrome de Down

Els símptomes psicòtics en les persones amb síndrome de Down són freqüents i requereixen un diagnòstic diferencial acurat. Cal descartar la malaltia d’Alzheimer ja a partir dels 20-25 anys, atesa l’elevada incidència d’aquesta afecció en aquesta població. Sovint, els trastorns afectius, sobretot els quadres depressius, es manifesten amb conductes psicòtiques i de desorganització del pensament. És freqüent l’aparició de trastorns psicòtics breus en situacions d’estrès com per exemple pèrdua de familiars o cuidadors, o canvis de domicili, escola o taller. L’autisme i les seves manifestacions psicòtiques no són infreqüents en aquests nens (vegeu Autisme infantil). L’esquizofrènia té poca incidència en la població Down. En relació amb els trastorns delirants són freqüents els deliris de gelosia o les erotomanies.

Signes d’alerta

Són signes d’alerta la presència de deliris i al·lucinacions, la desorganització del pensament (pèrdua de la lògica del pensament), l’actitud desconfiada, la tendència a l’aïllament i les conductes estranyes o agressives.

Prevenció i tractament

El diagnòstic i el tractament precoços són les millors estratègies preventives en els trastorns psicòtics. És important evitar que el pacient faci mal els altres o es faci mal ell mateix. De vegades cal hospitalitzar el pacient en una unitat psiquiàtrica. El tractament de l’esquizofrènia té un doble vessant; d’una banda, el tractament de l’episodi agut; i de l’altra, la incapacitat crònica que produeix. En general, els millors resultats s’obtenen combinant medicaments antipsicòtics i tractaments psicosocials (psicoteràpia individual i de grup, programes de rehabilitació). Les entrevistes amb la família encaminades a reduir problemes específics i donar consells pràctics poden ser beneficioses. És primordial complir el tractament farmacològic per evitar recaigudes. En alguns pacients amb un mal compliment de la medicació pot ser útil administrar antipsicòtics depot (fàrmacs d’acció retardada que s’administren un cop cada 15-30 dies). En els trastorns esquizoafectius el tractament dependrà del tipus de simptomatologia. Si es tracta d’un episodi maníac poden administrar-se liti o antipsicòtics, o una combinació d’ambdós. SI l’episodi és depressiu, poden emprar-se antidepressius o antipsicòtics o la seva combinació. Es poden utilitzar liti i fàrmacs estabilitzadors de l’humor per a la prevenció de recaigudes. Els fàrmacs antipsicòtics són eficaços en tots els trastorns psicòtics. Els efectes secundaris més importants són els símptomes neurològics i la síndrome metabòlica (obesitat, hiperglicèmia, hiperlipidèmia). En les persones amb síndrome de Down gairebé mai es fa necessària l’hospitalització. Les dosis d’antipsicòtics i psicofàrmacs han de ser inferiors que en la població general. Cal començar el tractament amb dosis baixes i anar pujant lentament.

 

Anar a dalt