Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Prematuritat

Tots els nens que neixen abans de les 37 setmanes de gestació es consideren prematurs. Es distingeixen diversos graus de prematuritat: a) prematur límit: naixement entre les 36 i les 37 setmanes de gestació; b) prematur moderat: naixement entre la setmana 31 i la 36. La supervivència d’aquests nens sol ser bona en serveis que compten amb la tecnologia adequada; tanmateix, en institucions del Tercer Món la mortalitat pot arribar fins al 60%; c) prematur extrem: naixement entre la setmana 24 i la 28 de gestació. En aquest grup de nens cal emprar mètodes terapèutics molt específics i sofisticats. Malgrat la instauració d’un tractament adequat en la unitat de cures intensives, la mortalitat d’aquest grup de bebès i les seqüeles que presenten posteriorment continuen sent elevades. Les possibles seqüeles poden ser trastorns d’audició (sordesa), trastorns de visió (ceguesa total o parcial), lesions pulmonars que poden manifestar-se amb infeccions respiratòries freqüents, asma, bronquitis i, finalment, lesions de tipus neurològics, que varien de lleus a greus (seria el cas de la paràlisi cerebral infantil).

Consideracions generals

La prematuritat sol ser conseqüència de diverses causes: a) malalties de la mare, com infeccions greus, problemes de cor o fetge, o malalties immunològiques com el lupus eritematós; b) problemes obstètrics com tumors d’úter, infertilitat prèvia, bessons o embarassos múltiples, amenaça d’avortament, placenta prèvia i edat superior a 38 anys; c) causes socials: activitat laboral intensa, alcoholisme, desnutrició; d) problemes cromosòmics: els nens amb problemes cromosòmics tenen un risc tres vegades superior de néixer prematurs que la població general.

Síndrome de Down

El període de gestació dels nens amb síndrome de Down pot escurçar-se una mica, però la gran majoria neixen en el moment adequat, entre les 38 i les 42 setmanes. El pes dels nounats amb síndrome de Down tendeix a ser més baix de l’habitual, independentment del temps de gestació; la seva longitud també tendeix a ser lleugerament reduïda. Però això no s’ha de confondre amb una veritable prematuritat, que no és en absolut la norma.

Orientacions preventivoterapèutiques

Des del punt de vista preventiu es recomana a) controlar l’embaràs freqüentment; b) reposar si hi ha amenaça de part prematur; c) evitar embarassos múltiples en el cas de mètodes artificials de concepció; d) en el cas que el part s’hagi de dur a terme necessàriament, és a dir, que no es pugui controlar, caldrà fer madurar els pulmons del nadó amb l’administració a la mare d’un preparat de cortisona (betametasona) per via intramuscular; c) tenir a l’abast un equip preparat amb neonatòleg, incubadora, oxigen i pulmó artificial o ventilació mecànica. Els nens prematurs extrems han de néixer sempre en centres especialitzats. Les mesures terapèutiques que pot requerir un bebè prematur són competència del Servei de Neonatologia. Algunes són bàsiques. Si un nen és prematur i no respira amb normalitat caldrà posar-lo a la incubadora amb oxigen; si continua sense respirar bé se l’ha de posar dins del pulmó artificial o aplicar-li ventilació mecànica. Actualment hi ha una substància que s’administra als pulmons perquè aquests puguin funcionar millor disminuint la tensió superficial, és l’anomenat surfactant pulmonar. Quan el nadó prematur ja es troba en condicions de ser traslladat al seu domicili, s’han de continuar tenint en compte una sèrie d’advertències. Els nens prematurs necessiten un ambient càlid, ja que solen ser nadons més delicats i no regulen bé la temperatura, per la qual cosa poden tenir fred o calor amb més facilitat. Han de menjar més sovint, fins i tot gairebé cada hora i les preses han de prolongar-se de vegades durant més de 40 minuts. Cal controlar-los el pes cada 4 o 5 dies; per això és important estar en comunicació constant amb el pediatre. Necessiten afecte i estímuls de tipus visual, auditiu i tàctil (vegeu Atenció primerenca).

Signes d’alerta

El lactant que ha nascut prematur exigeix atenció immediata si a) no s’alimenta adequadament; b) no guanya pes; c) respira amb dificultat; d) no té bon color (pàl·lid, gris o morat); e) es mostra inactiu, endormiscat; f) vomita sovint o plora permanentment; i g) qualsevol signe que es consideri preocupant.

 

Anar a dalt