Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Pneumònia

La pneumònia és una infecció del pulmó que inclou els bronquíols (que són les ramificacions més petites dels bronquis) i els alvèols. Generalment està causada per agents infecciosos que envaeixen el pulmó i produeixen una reacció antiinflamatòria aguda, la qual cosa al seu torn determina que els espais alveolars, normalment insuflats amb aire, es col·lapsin i s’emplenin de secrecions, la qual cosa disminueix la funció del pulmó. Els microorganismes responsables de la infecció poden arribar al pulmó per dues vies: a) extensió des de les vies aèries superiors (nas, sins paranasals); i b) disseminació des de la sang. Les pneumònies poden ser víriques o bacterianes. En els nens, l’origen de la major part de les pneumònies és una infecció vírica (virus respiratori sincicial, adenovirus, rinovirus, grip, parainfluença i altres). Una infecció respiratòria vírica pot predisposar a la instauració d’una pneumònia bacteriana, com pot passar a la grip. En les pneumònies bacterianes, els gèrmens més freqüents són el pneumococ, l’Haemophilus influenzae tipus b i l’estafilococ, i en nounats, l’estreptococ del grup B i la listèria. En els nens més grans de 5-6 anys és freqüent el Mycoplasma pneumoniae. Els factors que se citen a continuació poden augmentar el risc de presentar pneumònia en els nens: a) desnutrició; b) trastorns neurològics que alteren els mecanismes de la deglució i permeten que petites quantitats de menjar passin per la tràquea als pulmons; c) reflux gastroesofàgic (nens que vomiten); d) trastorns de la immunitat, defectes congènits de l’aparell respiratori, del cor o del tub digestiu (esòfag); e) la mateixa síndrome de Down ha estat descrita com un factor de risc per a les pneumònies per pneumococs o per la particular gravetat de les provocades per Mycoplasma pneumoniae, que habitualment presenten un curs moderat o benigne (Fig. 2.26).

Característiques generals

Les manifestacions d’una pneumònia vírica són molt similars, tot i que en general menys greus, que les de la pneumònia bacteriana. Els símptomes més comuns són a) febre (més alta en els casos d’infecció bacteriana), acompanyada sovint de calfreds; b) tos (la consulta pediàtrica més freqüent en nens als quals se’ls diagnostica pneumònia és la tos), que es presenta durant el dia i durant la nit i sol acompanyar-se de flegmes que es degluteixen o es vomiten; c) dolor toràcic, quan la pneumònia es localitza a prop de la superfície del pulmó (els nens poden queixar-se de dolor en respirar o tossir); d) dolor abdominal (quan està afectada la zona inferior), que es pot confondre fàcilment amb una apendicitis; e) dificultat respiratòria; segons el compromís pulmonar els nens poden tenir sensació de fatiga (amb augment de la freqüència respiratòria a més de 50 per minut), estan queixosos, no poden pronunciar frases de més de cinc paraules ni comptar de l’1 al 10 sense necessitat d’agafar aire, se’ls noten les costelles en respirar (retraccions) i poden tenir una coloració blavosa als llavis i els llits de les ungles; i f) altres símptomes com congestió i flux nasal, irritabilitat, diarrea, pèrdua de la gana, decaïment i malestar general.

 

[Fig. 2.26. Pneumònia per Mycoplasma pneumoniae

en una nena de 4 anys amb síndrome de Down.]

 

Síndrome de Down

Com s’ha assenyalat, els nens amb síndrome de Down tenen major risc de contraure pneumònia a causa de la seva depressió immunitària i una predisposició particular a adquirir infeccions tant per bacteris (estafilococs, pneumococ, micoplasmes), com per virus. Els nens amb síndrome de Down tenen menys capacitat per netejar-se els pulmons a causa d’una fallida dels mecanismes defensius, a més de presentar una paret toràcica excessivament elàstica i amb poc múscul, la qual cosa dificulta la tos com a mecanisme natural de protecció, per la seva capacitat d’eliminar secrecions.

Signes d’alerta

El pediatre farà el diagnòstic de pneumònia davant la presència dels símptomes descrits, amb el suport del que ha trobat en examinar el nen (disminució de l’entrada d’aire als pulmons, dificultat respiratòria), en l’examen de sang (la disminució de l’oxigenació sanguínia evidencia la infecció i el germen que la provoca) i en la radiografia de tòrax.

Orientacions preventivoterapèutiques

Atès que la diferenciació entre l’origen bacterià o víric de la pneumònia és difícil, la majoria dels metges prescriuran inicialment un antibiòtic. L’edat del nen, el seu estat general i els seus antecedents són consideracions importants a l’hora d’elegir-ne el més adequat. Una altra decisió important implicarà considerar l’ingrés hospitalari, ja que si el nen està molt afectat necessitarà aportacions d’oxigen en presentar signes d’insuficiència respiratòria. Algunes vegades pot caldre fins i tot l’ingrés en una unitat de cures intensives. És molt important saber que una pneumònia es pot complicar, la qual cosa retarda inevitablement la recuperació. L’evolució del quadre clínic i els resultats dels exàmens complementaris orientaran sobre altres determinacions que cal prendre, com ara canviar els antibiòtics davant la manca de resposta, suprimir-los si no són necessaris, recórrer a mètodes invasius per netejar els bronquis o, fins i tot, a la cirurgia per drenar el líquid acumulat al pulmó (abscés) o a la pleura (empiema pleural). Des de la perspectiva preventiva, a més de les mesures higièniques d’índole general, convé que els nens amb síndrome de Down rebin vacunacions contra l’Haemophilus influenzae tipus b, el pneumococ i anualment contra la grip.

 

Anar a dalt