Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Plor en el nen

El plor és una forma de comunicació que expressa un desig insatisfet. Si un bebè plora és que necessita alguna cosa i com que encara no ho pot obtenir ell mateix ni sap parlar, ho demana plorant. El plor sempre expressa una necessitat del nen, que ha de ser descoberta i atesa al més aviat possible. Aquests són els tres beneficis que el nen pot aconseguir gràcies al plor: a) ajuda quan té gana, està mullat o incòmode, o necessita companyia; b) queixa per algun tipus de dolor, però també per excés de soroll o d’estimulació; i c) desfogament per alliberar les tensions que ha anat acumulant. La causa més freqüent del plor en un lactant petit és l’anomenat «còlic del lactant», generalment atribuït a una acumulació de gasos a l’intestí. Altres causes habituals de plor en el nen petit, que cal intentar distingir, són la gana, el fred o la calor, la incomoditat per una posició, un vestit massa ajustat o un plec de roba que pugui molestar-li, bolquers mullats o bruts (sobretot si tenen irritada la pell de la zona del bolquer), son (alguns bebès ploriquegen abans de quedar-se adormits), soledat (el bebè que es queda tranquil en agafar-lo en braços només volia i necessitava companyia), avorriment (de vegades callen una estona quan s’hi juga una estona) i excés d’estímuls. Les visites, els canvis de rutina, l’excés de soroll o els jocs bruscos poden excitar-lo massa i fer-lo plorar.

Característiques generals

Hi ha tres tipus de plor que es poden reconèixer per les seves característiques: a) la gana: comença de manera irregular i va creixent progressivament en força i continuïtat. Els períodes són curts, de tonalitat més aviat greu, amb una intensitat que puja i baixa; b) dolor: d’inici brusc i ja fort d’entrada, és un crit llarg i agut, seguit d’una pausa molt llarga durant la qual agafa aire i d’una sèrie de gemecs curts; i c) malaltia: gemecs dèbils i prolongats (tret quan la malaltia causa dolor agut, com les otitis).

Síndrome de Down

El plor en el nen amb síndrome de Down sol ser més aviat de tonalitat greu (ronc). Mai no s’ha de pensar que plora perquè és un «malcriat»; aquests nens necessiten molt d’afecte, no els agrada estar sols i la simple companyia i demostració d’afecte solen bastar per calmar-los. Sempre s’haurà de sospitar que la causa del plor és el dolor, ja sigui un còlic de lactant, una infecció d’oïda (les infeccions de vies respiratòries altes són molt comunes en aquests nens), la incomoditat, el fred o l’excés d’abric. Sempre s’ha de procurar descartar una causa.

Signes d’alerta

Han de considerar-se així quan el nen a) empal·lideix, queda amarat de suor i disminueix l’activitat; b) presenta febre, vòmits, diarrea o restrenyiment; c) plora durant més de dues hores seguides, i d) rebutja qualsevol aliment.

Orientacions preventivoterapèutiques

Amb certes estratègies es pot aconseguir que el nen deixi de plorar i sigui capaç d’adormir-se, quan no hi ha causes patològiques. a) eliminar les causes més freqüents i senzilles: saciar-li la gana, canviar-li el bolquer, corregir el fred o la calor, alleujar tensions agafant-lo en braços i mimant-lo uns moments, durant els quals segurament podrà agafar el son, entre d’altres; b) crear una atmosfera sense soroll ni llum excessiva; c) gronxar el nen en un balancí o una hamaca acompanyant el bressoleig amb música suau o cants monòtons durant una estona; f) fer servir el xumet si es tracta de nens petits; i e) si s’han esgotat tots els recursos, cal deixar-lo plorar fins a uns 30 minuts; si no té cap molèstia orgànica el cansament farà que s’adormi.

Anar a dalt