Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Peus

El peu constitueix una part del cos molt complexa i de gran importància. Està format per múltiples ossos que s’articulen entre si i permeten fer moviments complicats i diversos. Aquests moviments permeten adaptar-se a tota mena de superfícies i als desplaçaments corporals de la marxa, a més de suportar grans pesos. Els peus mantenen l’estructura per mitjà de nombrosos músculs i lligaments.

 

[Fig. 2.37. Peu en la síndrome de Down.]

 

Característiques generals

Com a conseqüència de l’alteració de l’equilibri entre el pes corporal i la posició o el mal recolzament del peu, s’altera la mecànica de la marxa i pot aparèixer fatiga muscular, deformació dels eixos del peu, dolor i callositats com a conseqüència d’un recolzament incorrecte.

Síndrome de Down

En la síndrome de Down, la forma del peu presenta algunes característiques pròpies. Els peus solen ser més curts i amples, amb un augment de l’espai entre el primer i el segon dit (Fig. 2.37) i un plec a la planta que va des del taló fins al primer espai interdigital (entre els dos primers dits). Sovint, els dits són curts i gruixuts, i poden presentar diferents formes i graus de desviació. Com a conseqüència de la laxitud habitual de les persones amb síndrome de Down, sovint també s’observa una volta plantar aplanada amb un peu d’aspecte pla.

Signes d’alerta

Amb el pas del temps, les persones amb síndrome de Down presenten alteracions en el recolzament de la planta del peu. Aquestes alteracions solen manifestar-se amb callositats a la planta i els dits del peu. Cal tenir cura i higiene especial d’aquestes callositats per evitar l’aparició de ferides cutànies que poguessin derivar en altres patologies més greus. En cas de dubtes o davant l’aparició d’un símptoma associat amb una menor mobilitat de l’extremitat, cal visitar el metge.

Orientacions preventivoterapèutiques

En la majoria dels casos, els peus de les persones amb síndrome de Down no requereixen un tractament específic, però sí que cal tenir-ne una cura especial. Les alteracions del recolzament, i sobretot els peus aplanats, no sempre necessiten tractament. Cal reservar l’ús de plantilles per a les alteracions greus de la marxa i les sobrecàrregues dels peus. A tall de prevenció, i sobretot en els nens més petits, és convenient la supervisió mèdica especialitzada durant el creixement per tal de detectar possibles anomalies.

Anar a dalt