Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Pell

La pell és l’òrgan més gran del cos humà i també el que té més pes. Suposa el límit entre l’exterior i l’interior de l’organisme i compleix una sèrie de funcions imprescindibles per a la supervivència. Actua com a barrera física i protegeix l’organisme de les abrasions, la deshidratació i les radiacions. Regula la temperatura corporal a través de la circulació, com també les pèrdues d’aigua mitjançant la suor. Controla sensacions a través de les terminacions nervioses i dels receptors de la sensibilitat. Intervé en la protecció davant de les infeccions. Presenta una funció secretora a través de les glàndules sudorípares i sebàcies. Intervé en la síntesi de la vitamina D, a partir de diversos precursors i gràcies a l’acció de la llum ultraviolada sobre la pell. Actua a més com un mitjà de comunicació entre les persones, ja que es tracta d’un òrgan visible i que intervé en les relacions amb els altres. El teixit gras de la pell (hipoderma) modela la figura corporal en els diferents sexes.

Característiques generals

La pell no és exactament igual en tota la superfície de l’organisme. Hi ha àrees en les quals és més gruixuda, com els palmells o les plantes dels peus, àrees més sensibles, com el tou dels dits, zones amb més quantitat de pèl, com el cap. En general, consta de tres estrats principals que, de la superfície a la profunditat, són l’epidermis, la dermis i la hipoderma. A més, en depenen certes estructures, anomenades annexos cutanis: els pèls, les ungles, les glàndules sebàcies i les sudorípares.

Síndrome de Down

La pell de les persones amb síndrome de Down presenta algunes característiques especials. Ja durant la infantesa, la pell és generalment més seca del que és habitual. Després de l’adolescència, més del 70% presenta xerosi cutània (sequedat). Destaca també l’aparició freqüent de dermatitis atòpica o seborreica i queratosi palmoplantar (40-75%). Altres símptomes cutanis que es presenten típicament són l’alopècia areata, la distròfia d’ungles (onicodistròfia), les boqueres, la fissura de la llengua (per causes mecàniques), el vitiligen o els siringomes i els tumors benignes, que afecten un 18-39%. També es pot observar una coloració groguenca (pseudocarotinèmia) i un augment de les alteracions cutànies d’origen circulatori, com una coloració violàcia de les parts distals del cos, com les mans, els peus, les orelles (acrocianosi) o cutis marmorata (aspecte marmori transitori, molt freqüent en els nens amb síndrome de Down). Altres afectacions cutànies que s’han descrit amb major freqüència en les persones amb síndrome de Down són les infeccions per fongs de les ungles (onicomicosi) (Fig. 2.36) o dels peus (tinea pedis). Apareixen generalment després de la pubertat i sembla que es relacionen amb la vida en comunitat.

 

[Fig. 2.36. Onicomicosi en ungles amb onicodistròfia.]

 

Signes d’alerta

Hi ha nombrosos signes que indiquen que la pell ha perdut alguna de les seves funcions o que no està sana. Una pell deshidratada, amb signes de descamació, envermellida, engruixida i dolorosa és una pell malalta. L’aparició de noves lesions cutànies o el canvi de lesions ja presents pot ser també un signe d’alerta.

Orientacions preventivoterapèutiques

Conservar la pell hidratada, evitar el contacte directe amb productes irritants, mantenir una higiene diària correcta sense ser excessiva, exposar-se al sol d’una manera responsable, són algunes de les coses que ens ajuden a mantenir la pell sana. En cas que s’observi cap signe d’alerta, el dermatòleg és l’especialista que s’ocupa de les malalties de la pell. El cutis marmorata es veu afavorit pel fred i no requereix cap tractament especial. En general, és recomanable realitzar almenys un control amb un especialista que valori si el pacient requereix un seguiment dermatològic.

Anar a dalt