Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Parasitosi

La parasitosi és la infestació de nens i adults per part de paràsits (cucs, tènies, amebes), que contaminen l’aigua i els aliments que es consumeixen i es localitzen en el tub digestiu (intestins) o en altres òrgans com el fetge, els músculs i fins i tot el cervell (cisticercosi). La parasitosi és una de les causes que contribueixen al fet que la desnutrició, especialment en els nens que viuen al camp, es mantingui com un problema encara sense solució, sobretot en països de renda baixa.

Característiques generals

La majoria de les persones infestades per paràsits poden no presentar cap molèstia específica. Segons el tipus de paràsit i del grau d’infestació, els símptomes poden ser molt variables. A continuació es resumeixen alguns dels més freqüents: Amebiasi. Les infestacions per amebes produeixen sensació de plenitud, acumulació de gasos i diarrea intermitent. En casos greus produeixen un quadre de colitis o disenteria amb febre, dolor abdominal intens, sensació de tenesme i deposicions molt freqüents, en petites quantitats, amb moc i sang. Aquest quadre pot complicar-se amb una infecció i una peritonitis. Les amebes són també capaces de produir abscessos hepàtics, però són infreqüents en països desenvolupats. Ascaridiosi (Ascaris lumbricoides o cucs). Es manifesta amb dolor abdominal, nàusees, vòmits, pèrdua de la gana, malestar general. Quan la infestació és massiva, les acumulacions de paràsits poden arribar fins i tot a produir obstrucció intestinal i perforació. Oxiürosi (oxiürs). Són els clàssics «cucs» que es localitzen al voltant de l’anus. Produeixen molta picor sobretot durant la nit, quan les femelles surten a posar els ous. En les nenes sol produir inflamació de la vagina. L’oxiürosi es contagia molt entre els membres de la família a través de la roba de llit i les tovalloles. Tricuriosi (tricocèfals). Poden produir dolor abdominal, diarrea i quan la infestació és massiva poden ocasionar un prolapse de la mucosa del recte. Giardiosi (Giardia lamblia). Pot provocar diferents tipus de diarrea de resolució espontània en 7-10 dies, recurrent (la forma més habitual) o crònica, amb malabsorció intestinal. S’acompanya sovint de dolor i bombament abdominal.

Síndrome de Down

Els nens amb síndrome de Down poden tenir una major predisposició a contraure parasitosi, sobretot si les persones que en tenen cura no tenen la precaució de mantenir normes bàsiques d’higiene a casa o a l’hora de preparar els aliments. L’assistència a la guarderia o a l’escola també pot constituir una font de contagi.

Orientacions preventivoterapèutiques

El tractament ha d’anar adreçat a cada una de les parasitosis. De manera general, es prefereix primer tractar els cucs rodons i després les amebes o giàrdies. Els tractaments actuals són simples, d’una o dues dosis de preparats orals. Tanmateix, si l’estat general del nen no és bo o hi ha reinfestació calen tractaments més prolongats. Quan hi hagi malabsorció secundària (giardiosi), hauran d’adaptar-se transitòriament règims dietètics adequats (per exemple, exempts de lactosa). Les mesures de prevenció són més importants que el tractament, ja que no serveix de res tractar un nen si després el règim de vida continua sent el mateix. Hi ha més predisposició a la parasitosi en nens sotmesos a amuntegament (guarderies o centres d’acollida de nens) i en nens amb malnutrició. Les mesures següents estan condicionades per l’àmbit higiènic i social en què visqui el nen: evitar beure aigua estancada, de rierols, vessants o sèquies (en determinats casos s’haurà de bullir l’aigua abans de consumir-la); no ingerir aliments mal preparats, que s’hagin manipulat o es venguin a la via pública; els aliments com ara verdures i fruites que creixen arran de terra s’hauran de rentar bé i cuinar abans de consumir-los; ensenyar els nens a rentar-se les mans amb freqüència i sobretot abans de menjar i després d’haver anat al bany; millorar els serveis bàsics com l’aigua potable i el clavegueram; en els llocs en els quals no hi hagi clavegueram, cada habitatge haurà de disposar d’una latrina; millorar el maneig d’escombraries i brossa; no mantenir animals dins de l’habitatge ni molt a prop d’aquest.

Anar a dalt