Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Paladar. Cavitat bucal

El paladar és el sostre de la boca i l’estructura que separa la cavitat bucal de la nasal. Exerceix un paper fonamental en la deglució i en la fonació.

Característiques generals

En sentit transversal, el paladar té una forma còncava més o menys accentuada. La part anterior és òssia (paladar dur). La part posterior, formada per plans musculars (paladar tou) acaba en una vora lliure amb una prominència central més o menys voluminosa, l’úvula. El conjunt està entapissat per la mucosa bucal.

Síndrome de Down

El paladar pot ser una base de malformacions, com la manca de soldadura (fenedura palatina), la qual, tot i la seva infreqüència, es presenta més sovint en les persones amb síndrome de Down que en la població general (0,5%). En absència d’aquestes alteracions, la cavitat bucal dels nens amb síndrome de Down és comparativament més estreta, sovint amb una volta «ogival». Això li dóna una configuració aparentment alta, tot i que en realitat no ho sol ser més que en els altres nens de la mateixa edat. Aquestes característiques poden traduir-se en una capacitat menor per allotjar la llengua, facilitant que sobresurti de la boca, com també en problemes per l’erupció i l’alineació de les dents.

Signes d’alerta

La presència de malformacions es detectarà ja en l’examen pediàtric neonatal, la qual cosa obligarà a catalogar-les i tractar-les. Un paladar fes dificulta la succió, sobretot si s’acompanya de llavi leporí, i afavoreix l’aparició de tos per aspiració d’aliments i les regurgitacions, problemes que si es presenten exigeixen la consulta amb el pediatre. En cas d’apnees del son, caldrà descartar el possible paper afavoridor d’una úvula hipertròfica.

Orientacions preventivoterapèutiques

Un paladar fes s’ha de reparar mitjançant cirurgia, que s’efectua cada cop més precoçment. El pediatre ajudarà a solucionar els problemes inicials d’alimentació i potenciarà les habilitats de la mare i la indicació eventual de suports tècnics, que inclouen l’ús de xumets i biberons dissenyats amb aquesta finalitat. Una bona higiene bucal és sempre important en tots els casos. És aconsellable que l’odontopediatra i l’ortodontista facin controls precoços per prevenir i tractar anomalies de la dentició. Una protrusió exagerada de la llengua pot requerir mesures fisioterapèutiques correctores. De la mateixa manera, els problemes en la fonació poden requereix l’ajut del logopeda en el moment adequat.

Anar a dalt