Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Otitis mitjana

L’otitis mitjana constitueix una infecció del revestiment cutani de la caixa timpànica, que es pot presentar de forma aguda o crònica. En el primer cas es tracta d’una arribada de gèrmens a l’orella, generalment en època hivernal, durant o després d’un refredat o unes angines, a través de la trompa d’Eustaqui (Fig. 2.28). En el cas d’una otitis crònica hi ha d’haver una perforació timpànica prèvia a través de la qual es produeix una supuració més o menys constant.

Característiques generals

L’otitis mitjana aguda es presenta usualment en nens, de forma sobtada, en forma d’un dolor agut, tot i que en ocasions aquesta fase pot passar desapercebuda. En absència de tractament, a les poques hores apareix una perforació timpànica per donar sortida a la secreció continguda a l’orella mitjana, que apareix pel conducte auditiu. En aquest moment el dolor cessa, ja que desapareix la distensió timpànica que el provocava. El quadre evoluciona cap a la curació espontània, amb tancament de la perforació timpànica en poques hores o dies. És possible que la perforació no arribi a tancar-se i que la secreció persisteixi, amb la qual cosa el procés pot esdevenir crònic. En un nombre força important de casos, la infecció es cura però la perforació persisteix, per la qual cosa cada entrada d’aigua a l’orella provocarà un nou episodi de supuració, ara ja indolora perquè el timpà no ofereix cap resistència a la sortida.

Síndrome de Down

S’ha esmentat amb certa freqüència la major incidència d’otitis mitjana aguda en la síndrome de Down en edat infantil. Tanmateix, l’experiència del Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down no mostra una diferència significativa en l’aparició d’aquest procés en relació amb la població general.

Signes d’alerta

El dolor agut sol ser el primer símptoma, amb freqüència d’inici brusc i sovint nocturn, tot i que en la síndrome de Down el dolor és molt ben tolerat i fins i tot ignorat. En aquest cas, el primer signe pot ser la presència d’una supuració, en ocasions tenyida de sang (a causa del trencament del timpà).

Orientacions preventivoterapèutiques

El tractament consisteix a evitar l’entrada d’aigua a l’orella fins a la curació i en l’administració d’un antibiòtic, que tanmateix no és sempre imprescindible ja que la gran majoria d’otitis es resolen de forma espontània. És important assegurar-se que la infecció s’ha solucionat totalment després del tractament i que la perforació s’ha tancat espontàniament. Si persisteix la secreció pel conducte auditiu, és molt possible que el procés estigui entrant en una fase crònica. En ocasions, després de l’otitis aguda es presenta una otitis serosa a causa de l’existència de mucositat en la caixa timpànica, que ha de tractar-se de forma adequada (vegeu Sordesa). Atès que el germen més sovint responsable de les otitis mitjanes en nens és el pneumococ, la vacunació sistemàtica dels lactants amb síndrome de Down amb vacunes antipneumocòcciques conjugades pot prevenir un nombre significatiu de casos d’otitis mitjana en aquests nens.

Anar a dalt