Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Orelles

Les orelles són estructures fonamentals per a la comunicació i l’aprenentatge, per la qual cosa és molt important que el seu funcionament sigui el millor possible. Permeten el desenvolupament i la utilització del llenguatge parlat.

Característiques generals

Les orelles consten d’un aparell de transmissió (pavelló auditiu, conducte auditiu extern, membrana timpànica i caixa timpànica), la funció del qual és transmetre les ones sonores des de l’exterior fins a l’orella interna, i d’un aparell de percepció format per les estructures auditives de l’orella interna (cargol o còclea), el nervi auditiu, les vies neurològiques i els nuclis neuronals del tronc cerebral i l’escorça cerebral auditiva, on l’audició es fa conscient. La membrana del timpà tanca el conducte auditiu en la part més profunda i després d’aquesta hi ha la caixa timpànica, que conté una cadena d’ossets (martell, estrep i enclusa) que transmeten el so fins a l’orella interna. Per a aquesta funció és fonamental que l’aire contingut a la caixa tingui la mateixa pressió que l’exterior, perquè el timpà pugui vibrar amb facilitat. Com que el timpà és hermètic, l’aire ha d’entrar a la caixa timpànica a través de la trompa d’Eustaqui, un conducte que desemboca en la part posterior de les fosses nasals, aproximadament on es troben les vegetacions adenoides en la primera infància (Fig. 2.1 i 2.28).

 

[Fig. 2.28 Representació esquemàtica de l’orella.]

Conducte auditiu extern

Cadena d’ossets

Canals semicirculars

Nervi auditiu

Còclea (cargol)

Trompa d’Eustaqui

Orella mitjana

Membrana timpànica

Pavelló auditiu

 

Síndrome de Down

En les persones amb síndrome de Down, la primera característica que s’observa és la mida reduïda dels conductes auditius externs, per on penetra l’estímul vibratori que ha d’arribar al timpà. Aquest detall afavoreix que els taps de cerumen o de descamació epidèrmica, fins i tot de petites dimensions, puguin obstruir el conducte i provocar una pèrdua auditiva moderada, que en alguns casos pot arribar a ser considerable. El pavelló auditiu és també més petit, fins al punt que s’ha considerat un dels criteris de sospita de la síndrome de Down en nounats si la seva mida és menor de 3,4 cm. L’estretor del conducte auditiu complica en general la visualització de la membrana del timpà, sobretot en nens més petits de 3 o 4 anys, per la qual cosa en ocasions és força difícil el diagnòstic visual de les otitis. Aquest conducte té una forma semblant a un rellotge de sorra, més estret en la part mitjana que en els extrems, per la qual cosa si qualsevol resta de cerumen o cos estrany es col·loca en la part més profunda pot ser realment difícil d’extreure. Per aquest motiu es recomana no efectuar cap tipus de manipulació en els conductes, ni tan sols amb els bastonets de cotó que teòricament haurien de fer-se servir amb aquesta finalitat.

Signes d’alerta

Vegeu Sordesa.

Orientacions preventivoterapèutiques

L’exploració del funcionament de les orelles en els nens es du a terme mitjançant timpanometria amb reflex de l’estrep. Es tracta d’una tècnica automàtica que permet avaluar la funció de la trompa d’Eustaqui, la mobilitat timpànica i la presència o absència del reflex acústic, l’aparició del qual indica una audició correcta. A més, poden fer-se altres exploracions més específiques, com el potencial evocat auditiu de tronc cerebral o l’enregistrament d’otoemissions acústiques. Es recomana l’avaluació periòdica en l’edat infantil i, si és possible, durant tota la vida; la periodicitat depèn de la presència o l’absència d’algun tipus d’alteració en aquest nivell. La patologia habitual de les orelles consisteix en l’alteració de la seva funció (vegeu Sordesa) o en processos infecciosos (vegeu Otitis externa o Otitis mitjana).

Anar a dalt