Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Oclusió intestinal

És la interrupció del trànsit intestinal que dificulta la correcta progressió dels nutrients i les secrecions digestives en el tub digestiu. L’oclusió pot estar produïda per obstacles de tipus mecànic que interrompen la continuïtat del tub digestiu o que impedeixen el pas (externs, en la paret o en la llum de l’intestí). En altres casos, l’oclusió es produeix per atonia o manca de propulsió intestinal, sense obstacle de tipus mecànic ni interrupció de la llum, com succeeix per exemple en quadres de peritonitis o en el curs postoperatori immediat d’intervencions abdominals.

Característiques generals

Al marge que la causa sigui mecànica o per atonia intestinal, l’oclusió es manifesta per absència d’evacuació de femta i gasos pel recte, distensió abdominal (que és superior com més distal –a prop del recte– és l’oclusió), nàusees, vòmits i dolor abdominal. En l’obstrucció de tipus mecànic hi ha una hiperactivitat de l’intestí que precedeix al punt d’obstrucció que tracta de vèncer la resistència amb contraccions més intenses o actives i que es caracteritza per dolor abdominal de tipus recurrent, produït per la lluita per vèncer l’obstacle. En canvi, en l’oclusió per atonia intestinal hi ha una disminució de la motilitat; pot haver-hi dolor tot i que sol ser més lleu que en el cas anterior.

 

[Fig. 2.27 Atrèsia del duodè.]

 

Síndrome de Down

En la síndrome de Down, l’oclusió intestinal pot presentar-se en relació amb diverses manifestacions digestives congènites que s’associen amb relativa freqüència a la síndrome, com ara pàncrees anular, estenosi o atrèsies del tracte gastrointestinal (duodenals, jejunals o més distals). El pàncrees anular és una malformació que es caracteritza perquè el pàncrees envolta i comprimeix el duodè i en provoca una obstrucció total o parcial. L’atrèsia i l’estrenyiment (estenosi) duodenal consisteixen, respectivament, en la imperforació total o parcial de la llum del duodè (Fig. 2.27). El risc de presentar atrèsia duodenal i pàncrees anular és fins a 300 vegades superior en les persones amb síndrome de Down que en la població general. Altres atrèsies i estrenyiments (jejú, íleum, còlon), com també les malformacions anorectals (com la manca de perforació de l’anus), són també relativament freqüents en la síndrome de Down, amb un risc estimat entre 10 i 30 vegades superior a l’enregistrat en nounats vius. Totes aquestes anomalies solen manifestar-se precoçment, en període neonatal, per mitjà de símptomes de tipus obstructiu. L’anus imperforat es detecta fàcilment durant l’examen sistemàtic del nounat, mitjançant la inspecció anal i per la impossibilitat de passar-hi una sonda rectal. L’oclusió intestinal també es pot presentar en la síndrome de Down en relació amb la malaltia de Hirschsprung (megacòlon agangliòtic). Aquesta malaltia es deu a una alteració (absència de cèl·lules ganglionars) en els plexes nerviosos situats en la paret de l’intestí, la missió dels quals, en condicions normals, és regular la motilitat intestinal. De forma característica afecta la part més distal del tracte gastrointestinal en un tram variable. Com a conseqüència es produeix una contracció permanent i manca de relaxació de l’esfínter intern de l’anus, del canal anal i del segment intestinal afectat. L’intestí sa anterior a la zona afectada es dilata (vegeu Megacòlon i Fig. 2.25).

Signes d’alerta

L’oclusió intestinal és una urgència mèdica. Els símptomes que suggereixen oclusió (vòmits, distensió abdominal, manca d’emissió de femta i gases pel recte) constitueixen manifestacions d’alerta que requereixen atenció mèdica i exàmens complementaris per establir la causa i el tractament adequat. En nens amb síndrome de Down que presenten quadres oclusius en el període neonatal cal descartar la possibilitat de malformacions digestives associades amb la síndrome, com també la malaltia de Hirschsprung, processos que requereixen la reparació quirúrgica del defecte.

Orientacions preventivoterapèutiques

A part de les mesures inicials d’estabilització del pacient, el tractament depèn de la causa. En les oclusions de tipus mecànic, com el pàncrees anular i les atrèsies digestives, es requereix intervenció quirúrgica d’urgència quan l’obstrucció intestinal és completa, amb la reparació consegüent del defecte anatòmic o l’extirpació de la zona obstructiva i la unió dels dos extrems. En la malaltia de Hirschsprung el tractament definitiu és quirúrgic, tal com es comenta en el capítol dedicat al megacòlon.

Anar a dalt