Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Nistagme

El nistagme constitueix un moviment oscil·latori, rítmic, involuntari i repetitiu dels ulls, habitualment bilateral, que ocasiona una disminució important de la visió, ja que no es pot fixar la mirada en l’objecte que es vol veure.

Característiques generals

El moviment dels ulls pot ser horitzontal (de dreta a esquerra), vertical (de dalt a baix) o rotatori. El moviment pot ser molt ampli o molt petit, fins i tot difícil de detectar. La velocitat del moviment també pot ser variable. Com més ampli i més ràpid sigui el moviment, més dèficit visual produirà. Hi ha un tipus de nistagme, anomenat latent, que només apareix en tapar un dels ulls; el moviment s’observa en el que queda destapat. Pot haver-hi una posició de la mirada en la qual el nistagme sigui menor o fins i tot inexistent. Aleshores els nens adopten una posició determinada del cap (vegeu Torticoli ocular) per mantenir els ulls en aquesta posició excèntrica i veure-hi millor.

Síndrome de Down

Un 15% de nens amb síndrome de Down presenten algun tipus de nistagme. El nistagme latent és força freqüent i és important detectar-lo quan es mesura la capacitat visual. Es valora en cada ull per separat, tapant un ull cada vegada; si hi ha nistagme latent la visió que s’obté és molt inferior a la que tindria un nen en la seva vida habitual amb els dos ulls oberts. Els nens amb síndrome de Down, amb més freqüència que en la resta de la població, disminueixen el nistagme quan miren cap avall, per la qual cosa per mirar cap endavant i mantenir els ulls cap avall han de tirar el cap enrere. Aquest gest els produeix torticoli amb la barbeta elevada (vegeu Torticoli ocular).

Signes d’alerta

L’existència d’un moviment oscil·latori o tremolor d’un ull o de tots dos obliga a consultar l’especialista. Així mateix, si hi ha torticoli s’ha d’observar què succeeix quan s’inclina el cap al costat contrari, per tal d’intentar detectar l’existència de nistagme.

Orientacions preventivoterapèutiques

El nistagme que apareix en nens molts petits pot millorar en els primers anys de vida. Sempre que hi hagi una posició de torticoli en la qual el nistagme desapareix o disminueix no s’ha d’obligar el nen a corregir-la, sinó al contrari, cal afavorir-la, ja que és en aquesta posició en la qual hi veurà millor i, per tant, desenvoluparà la seva visió. Per exemple, si és un nen que disminueix el seu nistagme quan mira cap avall i, per tant, té un torticoli amb la barbeta elevada, és millor que miri la televisió des d’una cadira elevada i no des de terra, per evitar que es vegi obligat a tirar el cap tant cap enrere. De moment, no hi ha cap tractament mèdic ni quirúrgic que s’hagi demostrat clarament eficaç per curar el nistagme; tanmateix, s’han de tractar altres anomalies associades, com els defectes òptics que apareixen sovint. Quan el nen és més gran, si continua presentant torticoli important per bloquejar el nistagme, es pot practicar una intervenció quirúrgica per aconseguir que aquesta posició de bloqueig es produeixi amb la mirada cap endavant i que, per tant, no hagi d’adoptar la posició de torticoli.

 

Anar a dalt