Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Malalties infantils

S’anomenen clàssicament així determinades malalties infeccioses que tenen en comú una especial incidència en l’edat pediàtrica, la receptivitat universal, l’alta contagiositat i el fet de conferir una immunitat pràcticament durant tota la vida, la qual també es pot adquirir per mitjà de la vacunació. Inclouen infeccions víriques que evolucionen amb erupció cutània (xarampió, rubèola, varicel·la o malalties exantemàtiques virals) i les galteres (parotiditis), com també la tos ferina, de causa bacteriana. Aquestes malalties han de distingir-se d’altres menys comunes, que es poden acompanyar d’exantemes, virals (mononucleosi infecciosa) o bacterianes, com la meningitis i la malaltia meningocòccica o l’escarlatina (vegeu Amigdalitis).

Característiques generals

Les malalties exantemàtiques virals tenen unes característiques força diferenciades. L’exantema del xarampió brota coincidint amb una elevació febril, al cap de 4 dies de l’inici d’un quadre catarral, i avança al llarg de 4-5 dies des del cap fins a les parts distals de les extremitats; no apareix abans dels 6 mesos d’edat, a causa d’un estat d’immunitat transitori transferit per la mare; s’acompanya d’una tos intensa i l’estat general està molt afectat. La rubèola es desenvolupa amb febre escassa o nul·la, l’erupció segueix un patró similar al del xarampió però és menys intensa i evoluciona més ràpidament; s’acompanya d’una inflamació dolorosa dels ganglis del coll. L’erupció de la varicel·la dura 4 o 5 dies i és molt pruriginosa, es manifesta per brots de taques cutànies que es van transformant en vesícules, que finalment s’assequen i es converteixen en crostes; s’estén per tot el cos incloent-hi el cuir cabellut i les mucoses i pot o no existir febre. La parotiditis o galteres consisteix en una tumefacció de les glàndules paròtides que es dolorosa, sobretot quan es palpa. Pot aparèixer febre, que no sol ser alta, i l’estat general sol estar poc afectat. La normalitat es restableix en 6-10 dies. La tos ferina evoluciona amb accessos intensos de tos que acaben amb un estridor, que predominen durant la nit i ocasionen vòmits. No sol haver-hi febre i, en absència d’un tractament antibiòtic adequat, es prolonga de 4 a 6 setmanes.

Síndrome de Down

Els nens amb síndrome de Down solen patir aquestes malalties de la mateixa manera que els altres. De totes maneres, atès que tenen un cert grau d’immunodeficiència, presenten el risc potencial de patir una evolució pitjor.

Signes d’alerta

El curs d’aquestes malalties és autolimitat i en general té bon pronòstic. Tanmateix, totes poden derivar en complicacions greus dels sistemes nerviós i respiratori, sobretot en lactants i nens petits. Per això, la presentació de manifestacions neurològiques (mal de cap intens, alteracions de la consciència, convulsions o rigidesa), vòmits repetits independents, tos o dificultat respiratòria, com també manifestacions hemorràgiques o febre inusualment elevada, exigeixen una atenció mèdica ràpida.

Orientacions preventivoterapèutiques

Indiscutiblement, el mitjà més eficaç i econòmic de prevenir aquestes malalties és la vacunació. En les comunitats que han implementat la vacunació sistemàtica de tota la població infantil la seva incidència i les seves complicacions han desaparegut o s’han reduït dràsticament. Els nens amb síndrome de Down responen generalment bé a les vacunacions i no presenten més reaccions que les habituals, per regla general breus i lleus. No hi ha un tractament causal per a les malalties víriques, que es beneficien de mesures de suport: repòs, antitèrmics, hidratació adequada. En la tos ferina estan indicats els antibiòtics del grup dels macròlids, la utilitat dels quals és superior com més precoçment s’utilitzin. Aquests antimicrobians estan també indicats per prevenir la malaltia en les persones properes.

Anar a dalt