Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Malaltia periodontal

La malaltia periodontal o piorrea consisteix en una inflamació de la geniva (gingivitis) provocada fonamentalment per un procés infecciós, tot i que poden intervenir altres factors hormonals i genètics. Pot estendre’s i afectar els teixits de suport (os) de la dent (periodontitis).

Característiques generals

La gingivitis es manifesta per unes genives envermellides (d’un color rosat passa a vermell intens), inflamades i amb sagnat espontani (Fig. 2.20). Quan el procés s’agreuja i es desenvolupa una periodontitis, s’observa a més pèrdua de geniva i mobilitat de la dent, que finalment cau espontàniament.

Síndrome de Down

Els nens amb síndrome de Down són més propensos a patir malaltia periodontal i aquesta tendeix a ser més intensa. Això es deu al fet que presenten alteracions genètiques que afecten el teixit de suport, trastorns en la resposta immunològica (defenses) davant la malaltia periodontal i canvis hormonals propis de la pubertat. Pot aparèixer aviat, als 3-4 anys d’edat. Es localitza bàsicament en els incisius inferiors i superiors tant en les dents de llet com en les definitives i en les primeres dents molars permanents. És a partir dels 11-12 anys quan la malaltia periodontal en la seva forma avançada (periodontitis) es va instaurant i progressa amb l’edat, generalment per mitjà de brots.

Signes d’alerta

La gingivitis no és dolorosa i, com s’ha comentat, ha de controlar-se la coloració de la geniva, el gruix i la presència o no de sagnat espontani o amb el raspallat.

 

[Fig. 2.20. Gingivitis.]

 

Orientacions preventivoterapèutiques

Atesa la susceptibilitat dels nens amb síndrome de Down a patir gingivitis i periodontitis la prevenció és de summa importància. Es recomana una bona higiene dental, l’ús complementari de col·lutori especial per a les genives (clorhexidina i triclosan) i visites periòdiques a l’odontopediatra. El tractament de la gingivitis consisteix a ensenyar els nens a raspallar-se les dents correctament (vegeu Higiene dental). En el cas d’aquests nens convé que els pares col·laborin de manera intensa i els ajudin. Es poden fer servir reveladors de placa, que són unes píndoles que es dissolen a la boca i tenyeixen la superfície de la dent que està bruta de placa dental. D’aquesta manera es controla el nivell de placa, factor determinant en el procés de la gingivitis. En la majoria dels casos cal utilitzar col·lutoris especials per a la gingivitis. S’aplica el líquid amb bastonets de cotó sobre la geniva de les dents afectades. Si el nen és capaç de conservar el líquid un minut a la boca i escopir-lo després, es recomana utilitzar-lo per glopejar. En els casos més greus està indicat el tractament amb antibiòtics. Pot caldre fer neteges bucals, raspats o altres intervencions a les genives. Si el nen no col·labora es poden administrar ansiolítics o sedants.

Anar a dalt