Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Immunitat

La immunitat és el sistema defensiu dels éssers vius. Tots els nens sans tenen un sistema defensiu adequat a la seva edat i a les seves necessitats. En algunes ocasions, la immunitat dels nens pot estar alterada, la qual cosa provoca l’aparició de malalties infeccioses, malalties al·lèrgiques, malalties tumorals o reumàtiques.

Característiques generals

La immunitat prové de l’acció de diversos components de l’organisme. En primer lloc, davant d’una agressió, actuen els teixits com la pell i les mucoses que entapissen i protegeixen els bronquis i el tub digestiu de l’entrada de gèrmens. Quan l’agent infecciós ja ha entrat es posen en marxa òrgans com el timus, que es troba al tòrax davant del cor, els ganglis limfàtics, que estan distribuïts per tot el cos, i la melsa, que és a l’abdomen, les cèl·lules circulants de la sang, com els limfòcits, els eosinòfils i els macròfags, i les proteïnes circulants que es troben a la sang i que arriben als òrgans i als teixits per frenar els agents infecciosos. Aquestes proteïnes són els diferents anticossos o immunoglobulines (gammaglobulines), el complement i els interferons, entre moltes altres coses. Tots els components de la immunitat funcionen de manera coordinada i relacionats entre si per organitzar les defenses, enviant senyals per a la seva activació davant la presència d’infeccions. Quan té lloc una infecció, s’activen els leucòcits o glòbuls blancs, que intenten destruir l’agent infecciós; és la «immunitat inespecífica». Després s’activen els limfòcits, que constitueixen la «immunitat cel·lular», i en darrer lloc, es formen els anticossos davant de l’agent infectant, que constitueixen la «immunitat humoral». La immunitat està regulada per gens i en les malalties d’origen genètic és freqüent trobar alteracions de la immunitat que poden manifestar-se de diferents maneres.

Síndrome de Down

La immunitat en la síndrome de Down està alterada més sovint que en altres grups de nens. Això no significa que tots els nens amb síndrome de Down tinguin alteracions de la immunitat. L’alteració més freqüent de la immunitat és la inespecífica. En aquests casos, el nombre de leucòcits és normal però la seva funció defensiva està disminuïda. En alguns casos s’ha vist un dèficit de zinc, que s’associa amb diabetis mellitus, nanisme, hipogonadisme, arteriosclerosi, ceguesa nocturna per dèficit de vitamina A, cirrosi hepàtica o leucèmia mieloide. El zinc té un paper primordial en la regulació nerviosa, neuroendocrina i immune, que sol estar alterada en la Síndrome de Down

S’han observat alteracions de la immunitat humoral en les immunoglobulines o els anticossos, que poden estar disminuïts o bé elevats, com en el cas de les infeccions de repetició o les infeccions cròniques. La formació d’anticossos específics davant de les vacunes sol ser bona (vegeu Vacunacions). La immunitat cel·lular acostuma a estar més alterada. El nombre total de limfòcits T (formats en el timus) és normal, però la subclasse T4 (encarregats de reconèixer els gèrmens i de desencadenar la resposta immunitària) està disminuïda en nombre i la seva funció reguladora està alterada. Els limfòcits T8 (que s’encarreguen de destruir les cèl·lules infectades) estan augmentats. Els limfòcits B (encarregats de produir els anticossos) estan disminuïts en la majoria dels nens amb Síndrome de Down

El timus, que és un important òrgan central de la immunitat, és més petit i les cèl·lules que conté (limfòcits) són menors en nombre i funció. Les alteracions de la immunitat en aquests nens es manifestaran de tres maneres: a) infeccions de repetició, sobretot bronquitis, pneumònies, otitis mitjana aguda i gastroenteritis; b) malalties malignes, amb molta menor freqüència. En la nostra experiència es presenten amb una freqüència del 0,9%. La malaltia més freqüent és la leucèmia aguda; i c) malalties lligades a respostes anòmales de la immunitat (malalties autoimmunes), més infreqüents que les anteriors i que poden manifestar-se en malalties reumàtiques (artritis crònica), de l’aparell digestiu (celiaquia), de la tiroide (tiroïditis) o de la pell (vitiligen).

Signes d’alerta

Les infeccions són el primer signe d’alerta i les manifestacions més freqüents són la conseqüència d’una alteració de la immunitat. Els nens sans han de tenir infeccions al llarg de la seva vida per la qual cosa la seva presentació no ha de ser motiu d’alarma. Tanmateix, si aquestes infeccions són molt freqüents, per exemple més d’una al mes o tenen un curs prolongat, greu o complicat, el nen ha de ser estudiat. En les leucèmies (vegeu Leucèmia), el signe d’alarma és l’anèmia, la pal·lidesa progressiva o les hemorràgies sense causa aparent. En les malalties autoimmunes els símptomes poden ser inicialment menys manifestos, però el bon control per part d’un pediatre orientarà fàcilment la pauta que s’ha de seguir.

Orientacions preventivoterapèutiques

Cal estudiar la situació immunitària de qualsevol nen amb síndrome de Down que presenti infeccions repetides que alenteixin el desenvolupament del pes i la talla. Es farà el tractament específic de les alteracions diagnosticades. La prevenció de les infeccions es du a terme en dos vessants: 1) Calendari de vacunacions del nen sa, amb control de la resposta a les vacunes per si calgués revacunar per aconseguir una resposta correcta (vegeu Vacunacions); i 2) Prevenció de l’aparició d’infeccions, seguint les normes de cura del nen sa. En alguns nens, l’assistència precoç a la guarderia abans de l’any de vida pot facilitar les infeccions repetides per la qual cosa potser cal retardar l’inici de l’escolarització. La nutrició adequada contribueix a millorar el sistema defensiu en general, aspecte que cal tenir en compte per millorar la qualitat de vida.

Anar a dalt