Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Hèrnies

Les hèrnies són desplaçaments de vísceres, parcials o totals, a través d’una obertura natural o accidental de la paret del seu receptacle. Es denominen internes si fan protrusió cap a una cavitat de l’organisme i externes quan sobresurten cap a l’exterior. Poden ser congènites, ja presents en el moment de néixer, o adquirides, és a dir, provocades per un esforç o un traumatisme posterior.

Característiques generals

En aquest cas, ens interessen les hèrnies externes de contingut intestinal, que es poden apreciar per mitjà d’una observació superficial. Es caracteritzen per una tumefacció tova, reductible a la pressió, el volum de la qual augmenta en posició vertical i amb la tos. Segons la seva localització es distingeixen les següents: a) hèrnia inguinal: està situada a l’alçada del canal inguinal en un engonal o en tots dos. En els nens es pot estendre fins a l’escrot (hèrnia inguinoscrotal). En les nenes pot contenir un ovari, cas en el qual adopta una consistència dura; b) hèrnia umbilical: es produeix per la manca de tancament de l’orifici del melic. Sol aparèixer en els primers dies de vida; c) hernia epigàstrica: sol ser de mida reduïda i es localitza entre el melic i l’inici del tòrax, en la línia mitjana. Pot no ser reductible i és dolorosa.

Síndrome de Down

La hipotonia muscular i la hiperlaxitud lligamentosa poden afavorir l’aparició d’hèrnies en els nens amb síndrome de Down, espontàniament o per esforços o traumatismes. Tanmateix, només l’hèrnia umbilical, present en un 12% dels lactants amb la síndrome, ha estat descrita amb una freqüència superior al que és habitual.

Signes d’alerta

Corresponen gairebé exclusivament als que poden referir-se a l’estrangulació d’una hèrnia. És infreqüent en nens i afecta sobretot les hèrnies inguinals. L’aparició de dolor local, nàusees, vòmits i bombament abdominal han de fer sospitar aquesta complicació i la necessitat d’una atenció mèdica urgent.

Orientacions preventivoterapèutiques

Les hèrnies umbilicals del lactant es tanquen espontàniament, en la gran majoria dels casos sense necessitat de tractament. Si persisteixen cap als dos anys, en general, hauran de ser intervingudes quirúrgicament. Els altres tipus d’hèrnia requereixen sempre cirurgia.

Anar a dalt