Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Gastroenteritis aguda. Diarrea

La gastroenteritis és una inflamació de la mucosa gàstrica i intestinal. La majoria de vegades està produïda per una infecció de l’aparell digestiu, el signe més important de la qual és la diarrea d’aparició aguda i pot acompanyar-se de nàusees, vòmits, dolor abdominal i febre. El concepte d’agut es refereix a una instauració ràpida en les últimes 48-72 hores.

Característiques generals

La causa més freqüent de la diarrea aguda en nens és la infecció viral, principalment per rotavirus, en nens menors de dos anys i a l’hivern. El rotavirus pot ocasionar una diarrea greu amb deshidratació, sobretot en els països en vies de desenvolupament. Gairebé tots els nens s’infecten abans dels quatre anys. De vegades necessiten ingrés hospitalari i és freqüent el contagi dins del mateix hospital (infecció nosocomial) quan hi han ingressat per una altra causa. Altres agents virals causals són els enterovirus, els astrovirus i els calicivirus. En general, les diarrees víriques solen ser més lleus que les bacterianes. La femta en la diarrea d’origen viral sol ser líquida i de color groguenc. De vegades s’acompanya d’altres signes generals com una inflamació respiratòria (refredat) o dolors musculars. No sol produir febre i si en produeix és autolimitada (un dia). Pot acompanyar-se de vòmits i dolor abdominal. La gran pèrdua de líquids i electròlits (sodi, potassi, bicarbonat, sucre) pot produir deshidratació, més freqüent en el nen petit. Una diarrea amb moc, sang i febre alta i prolongada és característica de gastroenteritis d’origen bacterià, com el Campylobacter (sobretot a la tardor i l’estiu), salmonel·les o Escherichia coli.

Síndrome de Down

La gastroenteritis aguda és un procés que es limita espontàniament en la majoria dels casos, però en el lactant i en el nen petit amb síndrome de Down pot tenir una repercussió més important, amb major tendència a la deshidratació i a la desnutrició. L’alteració immunitària afavoreix, en general, la presentació d’infeccions d’una manera repetida, com també la possibilitat de tenir associada una malaltia intestinal prèvia amb malabsorció secundària o malformacions intestinals. La deshidratació es confirma per la pèrdua de pes i determina el grau de gravetat. S’acompanya d’altres signes clínics com la sequedat de la pell i dels llavis, la manca de llàgrimes, la tendència a tenir son i la set. En cas de diarrea és recomanable fer una anàlisi de la femta per determinar-ne la causa.

Signes d’alerta

S’hauria de consultar el pediatre davant dels símptomes següents: a) La persistència de vòmits, de més de dotze hores des de l’inici del quadre, que no es controlen amb sèrum oral, a causa del risc de deshidratació que comporta (els signes de deshidratació són pell i llengua seques, ulls enfonsats i tendència a tenir son); b) la persistència de febre durant més de 48 hores, amb mal estat general; i c) la presència de sang i moc a la femta. Convé recollir una mostra de femta per analitzar i acudir al pediatre.

Orientacions preventivoterapèutiques

Actualment disposem de vacunes davant de rotavirus, compostes per virus vius atenuats, que s’administren per via oral durant el primer semestre de vida. El tipus d’immunodeficiència pròpia de la síndrome de Down no representa una contraindicació per al seu ús, tot i que no hi ha estudis específics sobre la seva eficàcia en aquesta circumstància. Està contraindicada la vacunació si hi ha cap malformació del tub digestiu no corregida, incloent-hi malrotacions. El tractament ha de prevenir o corregir la deshidratació, mantenir el nen hidratat i evitar la malnutrició. El principal tractament, tant si la infecció és vírica com si és bacteriana, és la rehidratació oral. S’ha d’instaurar precoçment mitjançant l’administració de solucions de rehidratació. La via oral és el mètode d’elecció per reemplaçar les pèrdues de líquids i electròlits. A la farmàcia hi ha diferents solucions de rehidratació. Les que ja estan preparades en forma líquida són les més recomanables perquè no és possible equivocar-se en la quantitat d’aigua necessària per dissoldre-les, que varia segons el preparat. No es recomana l’administració de qualsevol beguda, ni remeis casolans, sucs de fruita, té o refrescs de cola. És convenient que les solucions les recomani el pediatre per tal que el seu contingut sigui l’adequat. La solució de rehidratació s’ha d’administrar en petites quantitats: una culleradeta de cafè, al principi cada 5-10 minuts, per afavorir l’absorció i el repòs intestinal. Es recomana reinstaurar aviat l’alimentació per evitar la desnutrició. El nen sa ha de reprendre l’alimentació habitual així que la toleri. Pel que fa a les normes dietètiques és recomanable administrar midó d’arròs, que és astringent (s’obté bullint l’arròs durant una hora en un litre d’aigua a foc lent) i evitar aliments greixosos. Si el nen pren lactància materna, no s’ha d’interrompre. No s’ha d’eliminar la lactosa de la dieta, llevat que la diarrea es prolongui, per si hi hagués intolerància, que sol ser passatgera. No es recomana administrar fàrmacs modificadors de la mobilitat intestinal, com la loperamida, per disminuir la diarrea; podria ser perillós frenar el peristaltisme (moviments intestinals). En casos de diarrea intensa, el pediatre pot indicar l’ús de fàrmacs per controlar-la, analgèsics per al dolor abdominal, o antibiòtics en cas de diarrea bacteriana.

Anar a dalt