Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Gana

En l’ésser humà, la gana és el resultat d’interaccions entre factors fisiològics, psicològics i mediambientals que es tradueixen en un perfil de motivacions i d’hàbits alimentaris que reflecteixen les regulacions de l’apetit en el curs del temps. La gana es pot descriure com la motivació que condueix a buscar l’aliment, escollir-lo i ingerir-lo.

Característiques generals

La regulació interna de les aportacions alimentàries es basa en dos mecanismes principals, l’atipament (que determina el cessament de la presa alimentària) i la sacietat (que determina l’interval entre dues preses alimentàries). La gana es caracteritza per diversos paràmetres destacables: a) les motivacions alimentàries o sensacions subjectives, sobretot la sensació de gana; b) les aportacions energètiques i nutricionals de cada ingesta alimentària; c) la distribució dels àpats i la seva copiositat.

Síndrome de Down

En persones amb síndrome de Down, normalment la gana es pot alterar per diverses causes; les més comunes són els trastorns emocionals (nerviosisme, ansietat), infeccions, alteracions hormonals (de la tiroide) i medicaments.

Signes d’alerta

S’ha de sol·licitar atenció mèdica en casos de pèrdua de pes involuntària o augment de pes per increment de la ingesta a causa d’una alteració de la gana normal del nen.

Orientacions preventivoterapèutiques

Es poden considerar sota dos nivells: 1r. Com regular la gana mitjançant l’alimentació? La composició dels aliments intervé de manera important en la regulació de la presa alimentària i actua al seu torn a dos nivells: a) influint en la densitat energètica dels aliments i b) a causa del paper directe dels nutrients sobre la sacietat durant la seva assimilació. Actualment es considera que les proteïnes tenen un poder saciant més elevat que els sucres i els greixos. És a dir, 100 calories de proteïnes sacien més que 100 calories de sucre, la qual cosa augmenta en diverses hores la sensació de sacietat. D’altra banda, la fibra alimentària modifica diverses propietats dels aliments que estimulen la sacietat: la palatabilitat i la textura. Els aliments rics en fibres necessiten una masticació més intensa i més llarga, per la qual cosa es redueix la velocitat d’ingestió i augmenta el volum gàstric, afavorint la sensació de sacietat de forma precoç. 2n. Prevenció: ¿com augmentar la sensació de sacietat?: a) menjar cada 4-6 hores, amb un mínim de 5 ingestes al dia; b) potenciar el consum de productes integrals (pasta, pa, cereals, galetes i farina integrals); c) menjar verdures i fruites cada dia, preferiblement amb pell; prendre fruita sencera més que no pas sucs i evitar els sucs envasats. Els llegums contenen una gran quantitat de fibra; es poden consumir sols o acompanyats d’arròs i carn o amb les amanides. Cal coure la pasta i les verdures al dente (els minuts que indiqui l’envàs). Es recomana consumir hidrats de carboni (pasta, arròs, patates) barrejats amb proteïnes, greixos o fibra; per exemple, pasta amb carn picada i tomàquet, o pasta amb verdures, amb diferents salses; arròs amb verdures, llegums amb arròs; patata freda amb ensiam, ensalades; entrepans o torrades amb embotit; cal utilitzar segó, civada i germen de blat en diferents preparacions com ara mandonguilles, amb iogurt o amb pa.

Anar a dalt