Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Fractures

Una fractura és el trencament parcial o total d’un os que pot produir-se per diferents mecanismes quan s’aplica una força sobre l’os superior a la que pot suportar. A diferència d’altres teixits corporals, amb el temps l’os es pot reparar de forma completa i recuperar la forma anterior a la fractura. El temps de curació depèn de l’edat. Així, com més petit és el nen més ràpida és la recuperació.

Característiques generals

La presentació clínica pot variar segons el tipus de fractura, però s’ha de sospitar davant les troballes següents: a) tumefacció i hematoma associat amb dolor en una zona localitzada; b) dificultat per mobilitzar o utilitzar normalment la part del cos afectada; i c) deformitat evident en una extremitat. Les fractures poden presentar-se de dues formes principals, fractures tancades, en les quals l’os està trencat però no hi ha ferida associada a la pell, i fractures obertes, en les quals l’os està trencat i hi ha una ferida en la pell en la zona de la fractura. És una situació urgent que ha de ser tractada per un metge especialista com abans millor, per evitar la infecció.

Síndrome de Down

En general no es considera que les persones amb síndrome de Down tinguin un índex de fractures superior a la resta de la població. Els nens i adults amb síndrome de Down, tanmateix, sembla que mostren una menor sensibilitat al dolor o tenen dificultats per expressar-lo (vegeu Dolor). Aquest fet pot justificar que, en algun cas, pugui passar desapercebuda una fractura, sobretot en fases inicials. En aquests casos, al cap d’uns dies, sol ser la família la que percep un comportament diferent en el nen o una forma anòmala de caminar, en cas de lesions de les extremitats inferiors, la qual cosa sol ser motiu de consulta al metge especialista.

Signes d’alerta

Cal prestar atenció especial a l’aparició d’alguns dels símptomes descrits anteriorment, associats amb una mobilitat menor de l’extremitat. En cas de dubte, cal acudir al metge.

Orientacions preventivoterapèutiques

a) Prevenció: tot i que en moltes ocasions, els traumatismes poden resultar inevitables, en altres es pot reduir el risc de patir lesions amb unes simples normes de conducta. En cas de practicar alguna activitat de risc, tant si és lúdica com laboral, es recomana utilitzar equips de protecció pertinents i observar totes les normes de seguretat corresponents (ús correcte de casc, genolleres, colzeres, guants, calçat adequat) i practicar les activitats en el lloc adequat. A casa, i sobretot per als més petits, cal crear un entorn al més segur possible i col·locar proteccions o barreres davant de possibles perills (evitar accés a escales, tancar finestres i portes, col·locar baranes i terres antilliscants, eliminar objectes que dificultin el pas). b) Tractament: en cas de sospita de fractura s’haurà de valorar la gravetat d’aquesta i del traumatisme. Si hi ha hagut un traumatisme de gran energia, com per exemple una precipitació o un atropellament, serà preferible no mobilitzar l’accidentat si no s’està preparat per fer-ho. És preferible i més efectiu, si és possible, avisar immediatament els serveis d’emergència perquè traslladin el pacient a un centre sanitari. Es mantindrà immòbil i tranquil l’accidentat fins que arribi el servei sanitari. Cal recordar que una mobilització inadequada pot empitjorar la gravetat de les lesions. En cas d’accidents menys aparatosos o sospita de petites fractures, cal traslladar el pacient a un centre sanitari. Per això s’intentarà immobilitzar l’extremitat afectada amb el que tinguem a l’abast, col·locant per exemple un cabestrell, un llistó o un diari enrotllat al voltant de l’extremitat. Si hi ha ferida associada, s’ha de cobrir amb apòsits estèrils o draps nets. Si el sagnat és abundant, s’ha de pressionar amb les mans la zona del sagnat, però s’ha d’evitar utilitzar torniquets. En les fractures tancades, es pot aplicar gel a estones sobre la zona lesionada, per reduir la inflamació mentre es trasllada l’accidentat.

Anar a dalt