Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Estrabisme

L’estrabisme és la malaltia ocular en la qual cada ull mira en una direcció diferent, i per tant, veu un objecte diferent. El cervell rep dues imatges diferents, una de cada ull, i com que aquesta situació és molt incòmoda, la persona s’ha de tapar un ull o, en els nens, el cervell és capaç d’anular la imatge de l’ull que es desvia.

Característiques generals

La desviació de l’ull es pot produir cap endins (cap al nas o convergent) (Fig. 2.21), cap enfora (divergent) o, més rarament, cap amunt o cap avall. Pot ser constant, és a dir, que es pot observar en tot moment, o intermitent i aparèixer només en moments de cansament, esforç visual, nerviosisme o desatenció. L’estrabisme pot aparèixer en els primers mesos de vida o més endavant, entre els 2 i els 5 anys. En l’aparició d’un estrabisme poden influir diversos factors, com els defectes òptics (hipermetropia), mala visió d’un ull o mal estat general físic o psíquic, però en la majoria dels casos no se sap la causa que l’ha produït. La conseqüència més important de l’estrabisme en la infantesa és que, atès que el cervell anul·la la imatge de l’ull desviat, aquest ull deté el desenvolupament visual i provoca el que s’anomena ull gandul (ull ambliop), amb una capacitat visual molt inferior al que és normal.

Síndrome de Down

Segons diferents estudis, al voltant del 40% dels nens amb síndrome de Down presenten algun tipus d’estrabisme. L’estrabisme convergent (desviació cap endins) és el més freqüent. A diferència de la resta de la població, és menys freqüent que l’estrabisme es corregeixi del tot amb ulleres.

Signes d’alerta

Un estrabisme que apareix de forma intermitent en els primers mesos de vida pot ser normal, ja que el nen està aprenent a coordinar tots els moviments i entre aquests, els oculars. Més enllà dels sis mesos ja és anòmal. D’altra banda, independentment de l’edat del nen, qualsevol estrabisme constant és també patològic i requereix l’exploració de l’oftalmòleg. En ocasions el nen guinya un ull per no veure-hi doble i aquest signe ha d’alertar els pares que el seu fill pot tenir estrabisme.

 

[Fig. 2.21. Estrabisme convergent.]

 

Orientacions preventivoterapèutiques

El tractament de l’estrabisme es basa, en primer lloc, a corregir els defectes òptics, mitjançant ulleres, que puguin ser la causa o influir en la desviació. A continuació, si l’estrabisme ha produït un ull gandul o si el tipus d’estrabisme que té el nen pot produir-lo, se li ha de tapar l’ull «bo» per forçar la utilització de l’ull gandul desviat. Això es fa habitualment amb un pegat adherit a la pell. Finalment, si la desviació persisteix, s’ha de fer una intervenció quirúrgica sobre els músculs que mouen l’ull per corregir-la.

Anar a dalt