Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Esport

La paraula esport inclou diferents termes i pot utilitzar-se de forma àmplia. Aquí es farà servir en referència a l’educació física, i es pot definir com un conjunt d’exercicis físics realitzats de forma individual o col·lectiva que es desenvolupen respectant certes regles.

Síndrome de Down

La societat, en general, assumeix sovint, i de forma perillosa, que la pràctica esportiva és saludable i que és suficient la pràctica per notar els seus beneficis. Tanmateix, les activitats esportives poden resultar perjudicials, sobretot per la forma com es practiquen o s’ensenyen si no es duen a terme amb una supervisió correcta. A més, de les malalties mèdiques habituals, molts nens amb síndrome de Down pateixen altres alteracions que requereixen una valoració prèvia i un seguiment per part del metge abans d’iniciar qualsevol activitat física esportiva. És possible que aquestes persones pateixin problemes cardíacs d’origen congènit, problemes de tiroide i regulació hormonal, problemes digestius, visuals, auditius, de l’aparell locomotor i un major risc de patir infeccions. Aquestes característiques han de ser valorades però no han de ser un motiu per prohibir la pràctica d’activitats esportives.

Orientacions preventivoterapèutiques

Qualsevol persona amb síndrome de Down cal que passi un reconeixement mèdic abans d’iniciar una pràctica esportiva i que s’assessori sobre els exercicis que pot o no realitzar. Amb una supervisió mèdica adequada, molts nens i adults amb síndrome de Down poden fer una activitat esportiva molt recomanable per la seva salut física i psíquica, que a més facilitarà la seva integració social.

Anar a dalt