Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Encopresi i enuresi

Es denominen així la pèrdua voluntària o involuntària de la femta (encopresi) i de l’orina (enuresi) en nens més grans de 5 anys. Pot ser primària (mai no s’ha aconseguit el control) o secundària (si es produeix després d’un període de control) i diürna o nocturna.

Característiques generals

En la població general, la seqüència d’adquisició de control dels esfínters (anal i de la bufeta urinària) és la següent: primer es produeix el control de la femta durant la nit i, posteriorment, durant el dia. Després es produeix el control de l’orina durant el dia i finalment el control de l’orina durant la nit. En el període de lactància, la micció i la defecació tenen lloc de manera automàtica i reflexa, és a dir, sense control voluntari. Entre els 18 mesos i els 3 anys es produeix la maduració dels centres nerviosos cerebrals, de manera que entre els 2 i els 5 anys la majoria dels nens pot controlar adequadament ambdós esfínters (vesical i anal) i, per tant, pot començar a «avisar» del seu desig i és capaç de retardar el moment de la micció o defecació i fer-ho en el moment i el lloc desitjats. En general, les nenes adquireixen aquest control una mica abans que els nens. En cas que després dels 5 anys no s’hagi adquirit el control es parla d’enuresi o encopresi. El més freqüent és l’enuresi nocturna, que afecta el 15% dels nens de 5 anys.

Síndrome de Down

En els nens amb síndrome de Down, la seqüència d’adquisició del control dels esfínters és la mateixa que en nens sense discapacitat i es recomana no retardar l’inici de l’hàbit ja que, un cop passada l’edat òptima, és més difícil d’aconseguir. Pot ser que els pares atribueixin el retard d’aquest aprenentatge al retard evolutiu i no li donin importància. Tanmateix, convé recordar que també els nens amb síndrome de Down poden aprendre a controlar els esfínters i que se’ls ha d’ensenyar a fer-ho com a la resta de la població.

Signes d’alerta

Encara que l’edat adquisició pot retardar-se en els nens amb síndrome de Down, si després dels 5 anys no s’ha adquirit el control es recomana consultar el pediatre perquè determini si hi ha cap causa orgànica o el motiu és d’origen emocional, cas en el qual convindrà derivar-lo al psicòleg.

Orientacions preventivoterapèutiques

Davant d’un problema d’enuresi nocturna primària, que és el més freqüent, un cop el pediatre hagi indicat el tractament adequat, convé acompanyar el nen en les modificacions del seu estil de vida. És important reduir el consum de líquids abans que se’n vagi a dormir, disminuir de manera generalitzada la ingesta de xocolates, cítrics i sucs, i en darrer lloc, acostumar el nen a orinar abans d’anar-se al llit. Els pares han de recordar que al nen no se li escapa l’orina conscientment i que, per tant, no se l’ha de renyar. En els casos d’enuresi o encopresi secundària, un cop descartada cap malaltia (de l’aparell urinari, per exemple), cal pensar en un desencadenant psicològic. És probable que l’episodi coincideixi amb un moment estressant o difícil per al nen, com el naixement d’un germà, problemes familiars o canvi d’escola. En aquests casos, es recomana una orientació psicològica.

Anar a dalt