Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Èczema

El terme èczema designa un procés inflamatori crònic de la pell associat amb picor (pruïja), vermelló, papules, vesiculació i descamació. Encara que els mecanismes finals implicats en cada tipus d’èczema són diferents, en tots hi ha una alteració de tipus immunològic que produeix una reacció anormal davant de substàncies externes a la persona (èczema de contacte) o causades per la seva pròpia constitució (èczema o dermatitis atòpica o constitucional i èczema o dermatitis seborreica).

Característiques generals

Clàssicament, l’èczema es divideix en tres grans tipus segons la seva causa, i que són els més freqüents en la pràctica: a) Èczema atòpic, associat amb sequedat de la pell i caracteritzat per la presència de lesions descamatives i vermelloses, sobretot en les flexures de les extremitats i que poden associar-se amb diferents processos al·lèrgics com ara l’asma, la urticària o la rinitis al·lèrgica (vegeu Atòpia); b) Èczema de contacte, caracteritzat per l’aparició de vesícules, envermelliment i plaques descamatives en la superfície cutània, bé per la irritació de la pell per substàncies tòxiques o per una al·lèrgia a certes substàncies que entren en contacte amb la pell; c) Èczema seborreic, que es tradueix en una lleu inflamació de les zones de la pell en les quals hi ha un major nombre de glàndules sebàcies. El cuir cabellut, les cares laterals del nas, les parpelles, la pell de darrere les orelles i la zona mitjana del tòrax són, per tant, les àrees més afectades. La pell adopta una coloració vermellosa i es cobreix amb unes escates fines i greixoses de color groguenc. En ocasions s’acompanya de picor moderada.

Síndrome de Down

En les persones amb síndrome de Down hi ha una major predisposició a presentar èczema atòpic i seborreic en comparació amb la resta de la població. L’èczema de contacte afecta sovint la població general, per la qual cosa la seva presència no és infreqüent.

Signes d’alerta

La presència d’àrees de pell inflamada, envermellida, amb zones de descamació i en les quals en alguns casos es poden observar petites vesícules indiquen la presència d’un èczema. L’èczema atòpic i l’èczema de contacte s’associen característicament amb una picor intensa.

Orientacions preventivoterapèutiques

En el cas d’èczema al·lèrgic o de contacte s’han de dur a terme proves locals a la pell a fi de descobrir l’agent causal (al·lergen). La conducta que caldrà seguir serà la d’evitar la substància a la qual el pacient és al·lèrgic. A més, es recomana protegir les zones afectades, com per exemple mitjançant l’ús de guants per fer tasques domèstiques o de neteja o l’aplicació de cremes de barrera. En els pacients amb èczema atòpic s’han d’evitar totes les circumstàncies i elements que provoquen picor com la calor, la llana, els gels de bany, la pols i la fricció. A més cal tractar els processos infecciosos coincidents. Els principals tractaments emprats en aquesta patologia són els derivats corticoides locals, que redueixen la inflamació en pocs dies, i els antihistamínics que alleugen la picor. Les úniques mesures que poden ajudar a prevenir els brots de dermatitis seborreica són la utilització ocasional de cremes emol·lients i l’exposició solar moderada. Els pacients amb dermatitis seborreica del cuir cabellut i de la cara s’han d’acostumar a rentar-se el cap sovint. Aquesta és una malaltia que respon als tractaments, però que sovint pot repetir-se, per la qual cosa caldrà tornar a aplicar de nou el tractament. També en aquest cas s’utilitzen cremes corticoides de baixa potència, combinades o no amb altres productes que poden millorar la resposta terapèutica.

Anar a dalt