Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Dolor

El dolor es defineix com una experiència sensorial desagradable associada amb la lesió dels teixits. El dolor és, juntament amb la febre, un símptoma que acompanya múltiples malalties infantils i, per tant, motiu de consulta freqüent al pediatre.

Consideracions generals

El dolor és una sensació desagradable produïda per diferents estímuls nerviosos que són interpretats en el cervell com a tals i que provoquen plor i una sèrie de reaccions de tipus vegetatiu molt diverses segons cada persona. Els nens amb síndrome de Down tenen una reducció en la percepció del dolor. Toleren millor el dolor, tenen menys sensibilitat dolorosa perquè el seu llindar de percepció del dolor és més alt. Aquests nens, encara que tinguin dolor, es queixen poc o no es queixen, per la qual cosa als pares els resulta més difícil detectar-lo. La causa podria ser deguda a l’augment de substàncies opiàcies (leuencefalina i dinorfina A) a l’escorça cerebral prefrontal. Els opiacis naturals de l’escorça cerebral tenen una acció analgèsica (calmant) que explicaria aquest augment del llindar del dolor. Hi ha altres factors implicats com l’alteració de la transmissió de la sensibilitat dels estímuls dolorosos i la dificultat per comunicar el dolor. Es creu que els nens amb síndrome de Down perceben el dolor de manera més lenta i menys precisa que la població general. Malgrat tot no són insensibles al dolor sinó que tenen més dificultat per expressar-lo i discriminar-ne la localització, ja que no el localitzen adequadament.

Síndrome de Down

La família i el personal mèdic han d’estar més atents al mínim dolor o a expressions més subtils, com ara gests, ja que els nens amb síndrome de Down poden mostrar signes escassos i el dolor pot no ser detectat. Es poden produir canvis fisiològics que acompanyen el dolor, com una sudoració sense causa aparent, malestar, expressions de la cara, de vegades amb pal·lidesa o amb actituds corporals que podrien explicar una postura davant del dolor: posicions estranyes de les cames, immobilitat o rigidesa de les extremitats, coixesa. El dolor també pot produir canvis de conducta: inapetència, manca de comunicació, absència de somriure, desinterès pel joc, alteracions del son, desconnexió ambiental, plor, ansietat o agitació. Són típics els moviments corporals quan el lactant pateix un estímul dolorós. Dels 3 als 6 mesos reaccionen amb el reflex de retirada quan se’ls toca la zona adolorida. El nounat, el lactant i el pàrvul reflecteixen el dolor amb plors, de vegades amb taquicàrdia. Hi ha escales per valorar la intensitat del dolor, que es basen en el plor o el crit, la posició de les cames i de l’esquena. Cal valorar-les en la mesura justa. A la família li costa identificar aquests signes com dolor. Hi ha trastorns relativament freqüents en els nens amb síndrome de Down que poden produir dolor, com la inestabilitat atlantoaxial (inestabilitat de l’articulació entre les dues primeres vèrtebres cervicals, atles i axis, secundària a la hipotonia muscular i a la laxitud lligamentosa) i que pot provocar dolor per la compressió dels nervis. Es localitza al coll i va acompanyat de mala postura i pèrdua de força en la part superior del cos. Les complicacions digestives com el vòlvul gàstric poden causar dolor a la zona epigàstrica (estómac) de forma aguda o crònica i vòmits. El reflux gastroesofàgic, la malaltia celíaca i la malaltia de Crohn poden ser causa de dolor abdominal en aquests nens. El restrenyiment és freqüent i pot ser causa de dolor per retenció de gasos i dolor a l’hora de defecar, sobretot si tenen fissures anals que faran que el nen s’inhibeixi, la qual cosa augmenta encara més el restrenyiment. Una leucèmia pot donar com a primer símptoma dolor als ossos i les articulacions, manifestat amb mal a les extremitats. També són freqüents la miopia i la hipermetropia, que es poden acompanyar de cefalea (mal de cap) causada pel fet de forçar la vista. Una situació fisiològica en les nenes és la menstruació. Durant la menstruació o en la fase prèvia (premenstruació), el dolor pot ser més freqüent que en la població general i no ser detectat. S’han d’administrar precoçment analgèsics tipus ibuprofèn després dels àpats.

Orientacions preventivoterapèutiques

S’han d’administrar calmants en les circumstàncies conegudes que provoquen dolor, encara que el pacient amb síndrome de Down no l’expressi. No se n’ha d’escatimar l’ús encara que les manifestacions de dolor semblin petites. Abans d’administrar calmants, és millor acudir al pediatre perquè faci una exploració mèdica. Els calmants mal indicats poden emmascarar altres processos importants, per exemple una patologia abdominal, peritonitis, infeccions o fractures. Els analgèsics més utilitzats són el paracetamol i els antiinflamatoris no esteroïdals (AINES) com l’ibuprofèn. Ambdós estan indicats per a dolors habituals. Altres menys utilitzats són els opiacis com el clorur mòrfic, la codeïna, el tramadol, el fentanil i la metadona, que només s’han d’utilitzar en dolors més intensos i sota supervisió mèdica. Els corticoides s’utilitzen com a analgèsics en el cas de dolors cancerosos. Cal tenir precaució a l’hora d’utilitzar els AINES en l’asma i estan contraindicats en l’úlcera digestiva o la gastritis. L’aspirina o àcid acetilsalicílic (AAS) actualment no es recomana als menors de 18 anys; el seu ús en cas de varicel·la o algunes malalties víriques pot afavorir potencialment l’aparició de complicacions molt greus (síndrome de Reye). Pot utilitzar-se una crema anomenada EMLA que conté lidocaïna i que té un efecte analgèsic local per fer petites intervencions locals doloroses com ara puncions venoses, petita cirurgia cutània, etc. S’ha d’aplicar sobre la pell amb uns vint minuts d’antelació.

 

Anar a dalt