Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Desnutrició

El terme desnutrició s’aplica a una situació en la qual l’organisme no obté els nutrients suficients a causa d’una alimentació deficient o a trastorns digestius o orgànics, que donen lloc a deficiències nutricionals. La desnutrició està provocada per l’aportació insuficient d’energia i proteïnes. Segons la Unicef, la desnutrició és la causa principal de mort de lactants i nens en països en desenvolupament. La seva prevenció és una prioritat per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Característiques generals

La desnutrició es classifica clínicament segons les formes següents: a) Marasme. És el dèficit de proteïnes i energia. Habitualment es manifesta en menors de 18 mesos d’edat, per una aparença molt prima i pèrdua de pes, debilitat muscular, pell arrugada i caiguda dels cabells; b) Kwashiorkor. És el dèficit de proteïnes però amb una aportació energètica correcta. Habitualment es presenta entre els 2 i els 4 anys d’edat, i dóna lloc a una primesa extrema amb edemes i distensió abdominal, descamació i despigmentació de la pell, i apatia; c) Mixta. Integra les dues formes anteriors; és una desnutrició proteoenergètica. d) Estats de carència. Es produeixen per la deficiència aïllada d’un nutrient, principalment vitamines o oligoelements. Es relacionen principalment i directament amb alguna de les formes anteriors de desnutrició.

Síndrome de Down

Els casos de desnutrició en nens amb síndrome de Down se solen presentar en el primer any de vida a causa de la negativa a menjar per part del bebè o a dificultats en la ingestió d’aliments que retarden el pas progressiu a àpats amb més textura, la qual cosa inhibeix l’aportació nutritiva. En l’edat adulta, la desnutrició estarà causada per alteracions fisiopatològiques que provoquen disminució de la ingesta oral o malalties que provoquen dificultats per empassar aliments, sòlids o líquids (disfàgia).

Signes d’alerta

Els signes i símptomes varien segons cada trastorn específic relacionat amb la desnutrició. Tanmateix, entre els símptomes generals per a una possible atenció mèdica destaquen la fatiga, el mareig, la pèrdua de pes, les infeccions freqüents, les afectacions de la musculatura amb pèrdua de massa muscular, les alteracions de la pell, els cabells i les ungles (taques, descamació, pèrdua d’elasticitat de la pell, caiguda dels cabells).

Orientacions preventivoterapèutiques

La prevenció de mancances nutricionals i estats de desnutrició es basa en una dieta equilibrada i variada, que potenciï els aliments de millor qualitat nutritiva i eviti els que tenen un baix contingut nutricional com «snacks», brioixeria industrial, greixos saturats o aliments precuinats. Generalment, el tractament consisteix a restituir els nutrients que manquen i a tractar els símptomes en la mesura necessària i qualsevol problema de salut a fons. La nutrició l’han d’efectuar els professionals de la salut (metges i pediatres i dietistes-nutricionistes). El pronòstic depèn de la causa de la desnutrició. La majoria de les deficiències nutricionals es poden corregir; tanmateix, si la causa és un trastorn de salut, cal tractar-lo a fi de contrarestar la deficiència nutricional.

Anar a dalt