Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Desenvolupament psicomotor

El desenvolupament psicomotor es refereix a l’adquisició d’habilitats en les diferents àrees adquisitives: motricitat grossa, motricitat fina, sensorial, afectivosocial i cognitiva, i del llenguatge, que s’observa en el nen de forma contínua durant tota la infantesa. Correspon tant a la maduració de les estructures nervioses com a l’aprenentatge del nen quan es descobreix ell mateix i el món que l’envolta.

Característiques generals

Hi ha moltes taules de desenvolupament psicomotor per a la població general en les quals s’observen els avenços del nen segons l’edat i les diferents etapes del seu desenvolupament. Tot i que no es pot oblidar que cada nen fa el seu procés de maduració i té un ritme propi, aquestes taules serveixen d’orientació per detectar possibles trastorns de desenvolupament. També hi ha factors que afavoreixen un desenvolupament psicomotor adequat, com ara una bona salut, un vincle sòlid entre mare i fill i una estimulació sensorial adequada. A grans trets, s’espera que el nen aconsegueixi els avenços següents. Al llarg del primer any, durant el primer mes fixa la mirada quan se li parla; el segon mes segueix amb la mirada i somriu quan algú li parla. Als tres mesos obre les mans, se les fica a la boca i diu «agoo». Als quatre mesos, controla el cap i juga amb les mans. Als cinc mesos gira el cap, agafa coses i riu quan es veu al mirall. Als sis mesos passa d’estar bocaterrosa a estar panxa amunt i se sent estrany davant dels desconeguts. Als set mesos, es canvia els objectes d’una mà a l’altra, respon al seu nom i diu «ma-pa». Als vuit mesos, pot mantenir-se assegut sol, diu «pa-pa» o «ma-ma» o «ta-ta». Als nou mesos, s’aguanta assegut sense ajuda, diu adéu amb la mà i entén algunes paraules. Als deu mesos, gateja. Hi ha nens que passen directament a caminar. Als dotze mesos, fa passets amb ajuda, assenyala amb el dit, agafa i deixa objectes. Entre els dotze i els catorze mesos, diu dos o tres paraules, camina agafat o amb suport. Entre els dotze i els divuit mesos, camina sol i sense ajuda. Durant el segon any s’inicia en les relacions socials i juga amb altres nens, comença a controlar els esfínters, manifesta frustració i ira, pot tenir enrabiades, desenvolupa la capacitat per córrer i pujar escales i pot introduir objectes petits en un recipient.

Síndrome de Down

Els nens amb síndrome de Down tenen un ritme de desenvolupament més lent i, per tant, les edats que mostren les taules per a la població general tenen un valor orientatiu.

 

Nens amb síndrome de Down                                    Població general

Habilitat                                  Mitjana Interval             Mitjana Interval

Somriure                                  2          1-3                   1             1-3

Girar-se                                   6          2-12                 5             2-10

Asseure’s                                 9          6-18                 7             5-9

Arrossegar-se                          11        7-21                 8             6-11

Gatejar                                    13        8-25                 10             7-13

Mantenir-se dempeus               13,5     8-24                 11             8-18

Caminar                                   20        12-45               13             8-18

 

[Taula 2.2. Comparació de l’edat d’adquisició d’habilitats, en mesos, en nens amb síndrome de Down i en la població general.

Segons A. Escribá, «Síndrome de Down

Propuestas de intervención», Madrid. 2002 i P. Poo,

«Desarrollo motor en niños con síndrome de Down». Tesi doctoral, Universitat de Barcelona

2000.]

 

La Taula 2.2 mostra la mitjana en mesos de certes adquisicions en els nens amb síndrome de Down que fan referència a les seves habilitats psicomotores. Al costat apareixen els mateixos valors per a la població general.

Signes d’alerta

Cada nen amb síndrome de Down és diferent i pot mostrar o no dificultats pel que fa a les diferents àrees de desenvolupament. Cal considerar les mitjanes, en mesos, assenyalades en l’apartat anterior com a orientatives i consultar l’especialista quan el nen presenti un retard (tenint en compte els intervals). De totes maneres, en les revisions pediàtriques, l’especialista podrà valorar si el nen segueix el desenvolupament dins dels intervals indicats per a la població amb Síndrome de Down

Si el pediatra detecta cap retard pot derivar el nen i la seva família a un centre d’atenció primerenca per tal que l’avaluïn i el tractin.

Orientacions preventivoterapèutiques

Per prevenir un possible retard psicomotor i afavorir el desenvolupament global dels nens amb síndrome de Down es recomana acudir a un centre d’atenció primerenca des del naixement del bebè. No tots els nens amb síndrome de Down necessiten un tractament de fisioteràpia, però sí que és recomanable que els pares rebin orientació, assessorament i suport dels professionals dels centres especialitzats en atenció primerenca. L’entorn familiar té un paper molt important en el desenvolupament psicomotor i emocional del nen, que necessita un ambient relaxat i agradable. No hi ha millor estimulació per a un bebè que jugar amb la seva mare i gaudir del joc i de la relació.

Anar a dalt