Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Depressió

El trastorn depressiu és una alteració persistent de l’estat d’ànim que s’acompanya de pensaments pessimistes, incapacitat de gaudir i disminució de l’energia vital. La depressió pot ser una resposta emocional normal als esdeveniments adversos, sobretot quan es produeixen pèrdues importants. En alguns casos, tanmateix, la depressió es prolonga i es fa més greu o algunes vegades apareix sense cap relació amb un esdeveniment desencadenant. És en aquests casos en què es pot parlar de malaltia o trastorn depressiu.

Característiques generals

Els símptomes depressius són freqüents en la població general i tenen una prevalença aproximada del 13 al 20%. Són més freqüents en dones. Els símptomes que poden formar part de la malaltia depressiva són: tristesa, fatiga, pèrdua de la gana, alteracions del son, mal de cap; hipocondria, pèrdua de pes, pèrdua d’interès i capacitat per divertir-se, disminució de la capacitat de concentració, plor freqüent, ansietat, agitació, idees de suïcidi, irritabilitat, queixes somàtiques (físiques). El trastorn depressiu fonamental és la depressió major. Quan els episodis de depressió major es repeteixen, es qualifica de recurrent. Quan l’episodi depressiu s’alterna amb episodis maníacs (estat d’ànim elevat, eufòria), s’anomena trastorn bipolar. Quan els símptomes depressius són de menor intensitat i major durada, el quadre s’anomena distímia. És freqüent trobar quadres depressius juntament amb altres trastorns mentals (esquizofrènia, trastorns d’ansietat, alcoholisme, trastorns alimentaris, trastorns de personalitat). De vegades els símptomes depressius es poden atribuir a malalties mèdiques (malaltia d’Alzheimer, Parkinson, hipotiroïdisme, diabetis, infart de miocardi, sida, càncer, infeccions víriques) o al consum de fàrmacs o drogues (anticonceptius, propanolol, reserpina).

Síndrome de Down

La depressió és el trastorn psiquiàtric més freqüent en les persones amb Síndrome de Down

La taxa de depressió en la població amb síndrome de Down és superior a la població general. És freqüent que la depressió en les persones amb síndrome de Down passi desapercebuda atesa la seva dificultat per verbalitzar el malestar i per la presentació freqüent de quadres depressius en forma de símptomes somàtics (corporals). En els pacients amb síndrome de Down és freqüent que els trastorns depressius produeixin una desorganització del pensament i de la conducta i es manifestin amb símptomes psicòtics. Les malalties mèdiques associades més sovint amb depressió en les persones amb síndrome de Down són la malaltia d’Alzheimer, en adults, i l’hipotiroïdisme. Entre els possibles desencadenants més freqüents d’una depressió en la població Down cal destacar l’abús físic i sexual, les dificultats per acceptar la condició de ser una persona amb síndrome de Down (sobretot a l’adolescència), la pèrdua de persones properes i significatives (mort, separació), els canvis d’escola, taller, casa o lloc de treball i les pèrdues de visió o audició.

Signes d’alerta

Són signes d’alerta els símptomes següents: decaïment general, cansament, aïllament, crisis de plor, labilitat afectiva, insomni, ansietat, pors, alentiment psicomotor, passivitat, apatia, pèrdua de la gana.

Orientacions preventivoterapèutiques

El tractament amb medicaments antidepressius és el tractament d’elecció en els trastorns depressius. Si estan presents manifestacions psicòtiques cal afegir un fàrmac antipsicòtic. La psicoteràpia individual, la psicoteràpia de grup i les entrevistes amb la família o el grup primari de suport poden millorar sensiblement l’evolució dels quadres depressius en persones amb síndrome de Down, sobretot dels que estan desencadenats per factors externs.

Anar a dalt