Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Dentició

El procés de formació i erupció de les dents de llet i de les dents definitives té lloc segons un ordre i una seqüència determinats.

Síndrome de Down

Per causes genètiques, tant la formació de la dent com la seva erupció posterior són tardanes en el nen amb Síndrome de Down

No només es retarda l’erupció de les dents sinó que també s’altera en moltes ocasions l’ordre cronològic. És usual que la primera dent aparegui als 14-18 mesos i la primera dent molar permanent als 8 anys d’edat. Hi sol haver un retard d’un any i fins i tot de dos anys, sobretot en la dentició definitiva, en comparació amb la població infantil general. La seqüència més comuna en la dentició de llet es pot veure en la figura 2.17A, i en la definició definitiva en la figura 2.17B, però com s’ha esmentat, en els nens amb síndrome de Down sol variar.

 

[Fig. 2.17A. Seqüència de la dentició.

Dentició de llet.]

 

[Fig. 2.17B. Seqüència de la dentició.

Dentició definitiva.]

 

[Fig. 2.17C. Edats habituals de l’erupció de les dents de llet (en mesos).]

 

[Fig. 2.17D.Cronología habitual de la dentició definitiva (en anys).]

 

La cronologia més habitual, o edat en què despunten les dents, es pot veure a la figura 2.17 C per a la dentició de llet i a la figura 2.17 D per a la dentició definitiva, sempre tenint en compte la gran variabilitat en el nen amb Síndrome de Down

És freqüent la manca de formació (agenèsia) d’alguna dent o l’alteració de la seva forma, com ara dents de mida petita (microdòncia) o amb forma de con o en clavilla. L’aparició d’agenèsies és més freqüent en la dentició definitiva que en la de llet. Les agenèsies més freqüents són, en la dentició de llet, els incisius centrals inferiors i, en la dentició definitiva, els queixals del seny, els incisius laterals superiors, els segons premolars inferiors i superiors. La dentició definitiva en els nens amb síndrome de Down presenta una mida dentària reduïda en comparació amb la població infantil general. Les dents conoides solen ser les incisives laterals superiors.

Signes d’alerta, prevenció i tractament

El retard en el recanvi dentari comporta un retenció prolongada de les dents de llet i una erupció alterada, fora de la seva posició normal, de les dens que les substitueixen. A més, amb l’alta incidència de paladar estret (vegeu Ortodòncia) hi sol haver una manca d’espai i per tant una mala alineació dentària o un apinyament. Convé acudir al professional perquè extregui les peces de llet retingudes per facilitar l’erupció de les que les substitueixen. Davant el retard en l’erupció d’una dent és millor acudir al professional que ha de valorar si es tracta d’una agenèsia (manca de formació) o no, mitjançant la pràctica d’exàmens radiogràfics (intrabucals, ortopantomografia). Atesa l’alta incidència de problemes en la dentició dels nens amb síndrome de Down, es recomana visitar periòdicament el dentista per fer un seguiment correcte del seu desenvolupament bucodental.

Anar a dalt