Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Defectes òptics

Els defectes òptics són tres: miopia, hipermetropia i astigmatisme. La miopia és el defecte òptic segons el qual els raigs paral·lels que incideixen en l’ull, procedents d’un objecte llunyà, s’enfoquen en un punt situat per davant de la retina, mentre que els raigs divergents, procedents d’un objecte proper, s’enfoquen en un punt més proper a aquesta (Fig. 2.14). La hipermetropia, en canvi, provoca l’enfocament d’aquests raigs paral·lels, d’un objecte llunyà, en un punt situat per darrere de la retina (Fig. 2.15). L’astigmatisme és un defecte de refracció en el qual els raigs de llum no arriben a formar un focus, ja que el sistema òptic no té la mateixa capacitat d’enfocament en tots els meridians (Fig. 2.16).

 

[Fig. 2.14. Miopia. Els raigs de llum queden enfocats per davant de la retina.]

 

[Fig. 2.15. Hipermetropia. Els raigs de llum queden enfocats per darrere de la retina.]

 

[Fig. 2.16. Astigmatisme. Els raigs de llum queden enfocats segons diferents eixos en diferents llocs.]

 

Característiques generals

Els individus miops veuen desenfocats els objectes situats a certa distància, però sempre hi ha un punt proper on aconsegueixen enfocar-los. Les persones que presenten hipermetropia tenen més dificultat en la visió dels objectes propers. L’astigmatisme, en canvi, produeix una disminució de l’agudesa visual tant en la visió propera com en la llunyana. Pràcticament tothom presenta un cert grau d’astigmatisme, però només es té en compte quan és prou marcat.

Síndrome de Down

Segons diferents autors, la incidència de miopia en la població general oscil·la entre el 6% i l’11%. Aproximadament, el 70-73% de les persones amb síndrome de Down presenta algun tipus de defecte òptic que pot requerir tractament. En un estudi realitzat pels oftalmòlegs del Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down sobre 760 nens amb síndrome de Down, en el moment de la primera visita el 45% presentaven una visió normal, el 37 % eren hipermetrops i el 19% miops. El 49% presentaven astigmatisme, associat o no amb miopia o hipermetropia.

Signes d’alerta

En la majoria de les ocasions en què hi ha un defecte òptic lleu o moderat, aquest sol passar desapercebut. Només es pot arribar a detectar mitjançant les revisions adequades del pediatra o l’oftalmòleg. Passa el mateix quan hi ha un defecte greu només en un dels ulls, tret en el cas que s’acompanyi d’una desviació, que pot motivar la revisió oftalmològica que comportarà el diagnòstic adequat. En els casos amb un defecte greu bilateral els signes d’alarma seran un gran dèficit visual i un deteriorament de la qualitat de vida i del desenvolupament psicomotor del pacient. Cal tenir en compte que la detecció precoç d’aquests problemes és fonamental per evitar el desenvolupament d’un ull gandul.

Orientacions preventivoterapèutiques

En la majoria dels casos el tractament consisteix en la correcció òptica del defecte amb ulleres, segons les pautes utilitzades en la població general, per aconseguir un enfocament correcte dels raigs de llum a la retina (Fig. 2.12). A priori no es considera indicada l’adaptació de lents de contacte en aquests pacients. En casos puntuals, quan el seu comportament impossibilita la correcció òptica amb ulleres, pot resultar útil la cirurgia refractiva amb Lasik o lents intraoculars, per millorar la capacitat visual i la qualitat de vida.

Anar a dalt