Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Conjuntivitis

La conjuntiva és una capa fina de teixit gairebé transparent que recobreix la superfície de l’escleròtica o porció blanca del globus ocular. La conjuntivitis és la inflamació de la conjuntiva, sigui quina en sigui la causa (infecciosa, al·lèrgica, per irritació).

Característiques generals

El signe més característic de les conjuntivitis és la presència d’un envermelliment de la superfície ocular, que en moltes ocasions s’acompanya d’una secreció més o menys abundant, en forma de lleganyes. Segons la causa de la conjuntivitis, els signes i símptomes poden ser una mica diferents. Així, en les conjuntivitis microbianes s’observa un envermelliment ocular amb una lleganya groguenca o verdosa; en les víriques l’envermelliment s’acompanya de fotofòbia, llagrimeig i moltes molèsties oculars, sense a penes lleganya, mentre que les al·lèrgiques es caracteritzen per la picor que acompanya l’ull vermell i el llagrimeig. En les conjuntivitis víriques també pot resultar diagnòstica l’aparició de ganglis inflamats o dolorosos davant de l’orella en el mateix costat de la conjuntivitis.

Síndrome de Down

Les persones amb síndrome de Down presenten conjuntivitis més sovint que la població general. Això es deu, probablement, al fet que aquests pacients presenten amb més freqüència determinats factors de risc: blefaritis, una menor higiene ocular, tics oculars, fregament dels ulls. Tanmateix, tant el tractament com el pronòstic són similars als dels casos que es presenten en la població general.

Signes d’alerta

El major perill de les conjuntivitis rau en la seva extensió cap a altres estructures oculars, especialment la còrnia, ja que en aquests casos es pot veure compromesa la visió de qui la pateix, fins i tot, excepcionalment, de forma definitiva. La presència d’una secreció ocular molt abundant, dolor ocular o alguna taca blanquinosa a la còrnia han de considerar-se signes d’alarma que aconsellen consultar l’oftalmòleg, ja que en la immensa majoria dels casos la instauració del tractament adequat aconsegueix la curació en poc temps.

Orientacions preventivoterapèutiques

Els esforços han d’encaminar-se a corregir els factors que poden afavorir el desenvolupament d’una conjuntivitis: una higiene palpebral i ocular adequada, evitar fregar-se els ulls. Però si la conjuntivitis ja s’ha instaurat també caldrà adoptar una sèrie de mesures encaminades a evitar el contagi: no compartir tovalloles de bany, no manipular-se els ulls, eliminar l’excés de secreció amb mocadors d’un sol ús. La necessitat i tipus de tractament local, amb col·liris o pomades, els haurà de determinar el pediatre o l’oftalmòleg.

Anar a dalt