Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Conducta: trastorns

S’entén per trastorns de la conducta aquells comportaments que s’aparten, tant qualitativament com quantitativament, d’una norma de comportament que es pren com a referència. Aquestes normes s’estableixen en funció de criteris socioculturals i determinen en quins límits i condicions són acceptables.

Característiques generals

Dins dels trastorns de la conducta, destaquen el trastorn dissocial, el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) i el mutisme selectiu. El trastorn dissocial forma part del que el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSMIV), editat per l’Associació Americana de Psiquiatria, defineix com un dels trastorns d’aparició durant la infantesa i l’adolescència. Es troba en el subgrup de trastorns de la conducta pertorbadora, juntament amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. El comportament antisocial es refereix a la transgressió de les normes que són pròpies de l’edat del nen. Es caracteritza per la desobediència contínua, el rebuig de les normes imposades i la presència d’actituds de provocació i d’oposició. Aquest comportament dificulta les relacions del nen tant individuals com de grup i produeix desajustaments en el seu desenvolupament emocional i afectiu. El trastorn dissocial és més freqüent en nois i es presenta, en major mesura, amb conductes d’enfrontament. En les noies es manifesta a través de mentides, faltes a l’escola, fugides de casa, consum de drogues, entre d’altres. El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un trastorn del comportament caracteritzat per distracció moderada o greu, períodes d’atenció breus, hiperactivitat, inestabilitat emocional i impulsivitat. Segons el DSM-IV, habitualment, els símptomes empitjoren en les situacions que exigeixen una atenció o un esforç mental sostinguts o que estan mancades d’atractiu o novetat intrínsecs. Es pot diagnosticar a qualsevol edat, però s’han d’haver presentat alguns símptomes abans dels 7 anys d’edat. El nen amb aquest trastorn presenta dificultats per mantenir l’atenció, fa la impressió que no escolta, no fa cas quan se li ordena alguna cosa, es distreu, està inquiet, no escolta i presenta manifestacions d’hiperactivitat o impulsivitat caracteritzades per inquietud i per una tendència important a l’acció constant que, fins i tot, li fa difícil mantenir-se assegut. Tot això comporta un deteriorament en el funcionament social i en el rendiment escolar. El mutisme selectiu és un trastorn greu de la conducta, d’origen emocional, caracteritzat per una forma de parlar selectiva. És a dir, la persona parla en determinats moments i en altres no ho fa. El llenguatge es presenta, s’evita o s’inhibeix en situacions concretes que després es van generalitzant fins a acabar amb un mutisme social. L’inici del trastorn sol coincidir amb un canvi o amb una situació traumàtica en la qual el nen perd la seguretat que tenia i s’inhibeix. Els motius objectius poden ser un canvi d’escola o de casa, un ingrés hospitalari prolongat o qualsevol altra situació que impliqui un canvi important en la seva vida. El mutisme, en aquests casos, apareix acompanyat de fòbies socials, ansietat, negativisme, comportament oposicionista i retraïment.

Síndrome de Down

En les persones amb síndrome de Down, la prevalença dels trastorns de conducta és superior a la que s’observa en la població general, a causa probablement de factors estressants, com ara l’exigència excessiva i la frustració, la presència d’una major ansietat i descontrol dels impulsos i una educació més permissiva o amb menys límits. Els nens petits amb síndrome de Down poden mostrar conductes d’oposició, provocació, hiperactivitat motora i dificultats d’atenció abans dels tres anys. Les manifestacions agressives poden ser impulsives o poden tenir com a objectiu cridar l’atenció. El nen agressiu provoca rebuig i aquest rebuig, al seu torn, fomenta la persistència de l’agressivitat. Es tracta d’una manifestació que es pot entendre com a símptoma d’un conflicte que té causes molt diverses. El trastorn per dèficit d’atenció o hiperactivitat és relativament freqüent en la síndrome de Down (entre un 8 i un 12%). Es desconeixen les causes que l’originen, tot i que hi poden estar implicats factors emocionals, genètics, lesions cerebrals, factors neuroquímics, neurofisiològics i psicosocials. El nen hiperactiu presenta problemes a l’escola a causa dels conflictes que crea. La família i els mestres es troben impotents davant d’aquest problema, sobretot quan el nen no està tranquil en cap moment i a més dorm poc i impedeix el descans dels seus pares. El mutisme selectiu no és massa freqüent en la síndrome de Down però es pot presentar. El seu origen sol ser una situació traumàtica i es manifesta per la manca de llenguatge oral o per una manera de parlar en to molt baix, a penes audible, en determinades situacions.

Signes d’alerta

Si un nen amb síndrome de Down té enrabiades, s’oposa a les ordres dels pares o dels professors, provoca o desafia, es mostra agressiu i menteix no s’ha d’atribuir aquest comportament a la discapacitat sinó pensar en un trastorn de conducta. Sovint, aquests símptomes s’atribueixen a la síndrome i no es diagnostiquen ni es tracten. És important fer una consulta mèdica i descartar prèviament problemes com hipertiroïdisme, celiaquia, apnees i dolor crònic, entre d’altres, que poden produir una simptomatologia similar. El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat es caracteritza per les dificultats per dormir, centrar-se, mantenir-se assegut. Un 75% d’aquests nens presenta, a més, conducta agressiva i desafiant. Els nens amb síndrome de Down també poden presentar aquest trastorn; tanmateix, convé no alarmar-se ni fer aquest diagnòstic amb lleugeresa. El fet que un nen tingui dificultats d’atenció o no pugui estar-se quiet no implica necessàriament que el pateixi. L’agitació, l’ansietat, l’excés d’exigències, la hiperexcitació, l’angoixa i les dificultats dels pares per contenir les ansietats del fill o el rebuig de l’escola poden confondre’s amb aquest trastorn. Els nens amb síndrome de Down, com a conseqüència de la mateixa síndrome, presenten alteracions que influeixen en la capacitat d’atenció, en la percepció, en els processos d’aprenentatge, en el processament del llenguatge i en la capacitat per entendre i emmagatzemar la informació i adaptar-se a l’entorn. Així mateix, emocionalment, poden estar sotmesos a situacions d’estrès relacionades amb els aprenentatges o amb les relacions socials i personals, i tot això pot produir una reacció que el pot portar a manifestar conductes d’oposició o de provocació, agitació i manca d’atenció que es poden confondre amb trastorns d’aquest tipus. Per fer un diagnòstic, és important tenir en compte tots aquests factors. El mutisme selectiu convé diagnosticar-lo a l’inici, per poder tractar-lo, ja que si esdevé crònic resulta un problema de difícil solució. Si el nen o l’adult deixen de parlar o ho fan en un to de veu a penes perceptible en determinades circumstàncies, cal acudir a un professional perquè en faci la valoració corresponent.

Orientacions preventivoterapèutiques

La discapacitat, de vegades, engloba la persona de tal manera que impedeix veure els aspectes normals i genera que se l’abordi de manera diferent, des d’un punt de vista patològic. Per aquesta causa, es protegeix excessivament el nen, se li permeten transgressions, se li donen normes diferents i se l’educa consentint-li coses que si no tingués una discapacitat es plantejarien d’una altra manera. El nen amb síndrome de Down necessita referents de normalitat per créixer d’una manera harmònica i adaptada; és a dir, aprendre a tolerar frustracions, acceptar límits i adaptar-se a les normes socials. En aquest sentit, davant l’aparició de conductes d’oposició i manifestacions agressives o la transgressió sistemàtica de les normes, s’aconsella consultar un professional perquè avaluï la situació i determini si es tracta d’un trastorn o d’un problema puntual. El nen hiperactiu pateix i genera patiment tant a casa com a l’escola i l’adult es veu desbordat per un comportament conflictiu i difícil d’acceptar. Pel que fa al mutisme selectiu, com també a la resta dels trastorns que s’inclouen en aquest apartat, davant l’aparició de símptomes convé acudir a un professional especialitzat perquè valori la situació, ja que la simptomatologia presentada no s’ha d’atribuir a la síndrome de Down.

Anar a dalt