Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Buf cardíac

S’anomena buf cardíac a un so anormal que ocasionalment es pot escoltar durant l’auscultació cardíaca, que pot ser produït per turbulències en la circulació de la sang a través de les cavitats cardíaques, les vàlvules cardíaques, els vasos sanguinis pròxims a l’entrada o la sortida del cor o a través de comunicacions anòmales entre cavitats cardíaques o entre artèries principals.

Característiques generals

L’auscultació d’un buf cardíac no constitueix necessàriament cap malaltia, ni tampoc no és necessàriament l’expressió d’una anomalia. En la majoria dels casos, sobretot durant la infantesa, s’ausculta sovint l’anomenat «buf innocent», que no s’associa amb cap problema cardíac ni d’un altre origen i que tradueix les turbulències o els sorolls generats per la contracció vigorosa del cor d’un organisme sa, amb parets toràciques de poc gruix. Les característiques d’aquest buf són típiques, la seva audició varia segons la posició del pacient i d’una exploració a una altra, de tal manera que un explorador expert el pot reconèixer i diagnosticar fàcilment. Tampoc els anomenats «bufs funcionals» impliquen necessàriament una alteració cardíaca i molts cops tradueixen la hiperdinàmia cardíaca freqüent del nen, en ocasions més evident després de l’exercici, en una situació de febre o anèmia. Els anomenats «bufs orgànics» sí que s’associen amb patologia cardíaca i tradueixen les turbulències generades pel pas de la sang per vàlvules o estructures cardíaques anormalment estretes o pel pas de sang d’una cavitat d’alta pressió a una altra de baixa pressió (insuficiències valvulars amb regurgitació per tancament incomplet de les vàlvules cardíaques, defectes dels envans i altres curtcircuits) (vegeu Cardiopaties). Les seves característiques acústiques són ben definides i permeten que el metge qualificat els qualifiqui d’orgànics. Davant el dubte en la catalogació d’un buf, sempre que no es pugui descartar l’existència de cardiopatia, o per a una millor caracterització d’aquesta, l’exploració d’elecció és l’ecocardiografia de Doppler (vegeu Ecografia).

Síndrome de Down

Si pel que s’esmenta més amunt, es pot concloure que el descobriment d’un buf cardíac no implica necessàriament l’existència d’una cardiopatia, el contrari també és cert, sobretot en la persona amb Síndrome de Down

L’absència de buf tampoc no exclou l’existència de cardiopatia. Per una sèrie de raons, en els nens amb síndrome de Down i més encara en els que pateixen cardiopaties que s’acompanyen d’hipertensió pulmonar, la pobresa de signes i símptomes clínics és habitual, sobretot en les cardiopaties greus i en les primeres setmanes de vida.

Orientacions preventivoterapèutiques

En la síndrome de Down, per l’alta possibilitat de patir una cardiopatia, no cal esperar l’aparició de buf o d’altres signes clínics per establir l’estratègia adequada, sobretot durant les primeres setmanes de vida. Fins i tot si no hi ha bufs o altres signes que puguin suggerir cardiopatia, cal dur a terme un estudi amb ecocardiografia de Doppler a fi de descartar amb seguretat l’existència de cardiopatia o, en cas contrari, iniciar el disseny de l’estratègia de conducta més adequada.

Anar a dalt