Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Bronquitis i bronquiolitis

La bronquitis i la bronquiolitis són dues malalties molt similars produïdes per virus que afecten les vies respiratòries més petites, els bronquis i els bronquíols. Produeixen, sobretot la primera, broncospasme (reducció del calibre dels bronquis) i la segona, secreció bronquial amb obstrucció del pas de l’aire. Tenen un pic estacional a l’hivern, és a dir, es produeixen amb més freqüència durant els mesos freds. Els virus que poden causar-les són múltiples; el més important, per la seva freqüència i gravetat en nens petits, és el virus respiratori sincicial (VRS). Altres virus que produeixen bronquiolitis són el virus de la parainfluença, el gripal i l’adenovirus, també causants de refredats i símptomes gripals.

Manifestacions generals

a) Bronquiolitis. Formalment, la bronquiolitis es defineix com el primer episodi de sibilàncies (xiulets) respiratòries en un lactant; els episodis posteriors es defineixen com bronquitis. Sol presentar-se en nens petits fins que tenen un any. Després d’aquesta edat acostumen a ser quadres menys greus. Els factors de risc de presentar bronquiolitis o les seves formes més greus són: la presència de malalties cròniques de fons (immunodeficiències, cardíaques, pulmonars), l’edat (menors de 6 mesos), l’absència de lactància materna, l’exposició al fum del tabac, les condicions d’amuntegament i la prematuritat (naixement abans de les 37 setmanes de gestació). Els símptomes comencen normalment amb un refredat amb secreció nasal i tos i, posteriorment es produeix afectació dels bronquis, amb dificultat per respirar, augment de les respiracions per minut (freqüència respiratòria), tos intensa i sibilàncies (xiulets). El nen sol estar ansiós, irritable i deixa de menjar o menja menys, a causa de l’esforç que ha de fer per respirar. Si la malaltia és greu es pot produir cianosi, que és la coloració blavosa de la pell i, sobretot, dels llavis. Els lactants més petits, al voltant d’un mes de vida, poden presentar apnees (pauses respiratòries) per la mateixa infecció o per l’esforç que han de fer per mantenir una respiració eficaç. Durant tot el quadre hi pot haver febre, produïda pel mateix virus o per l’aparició d’infeccions sobreafegides, com ara infeccions microbianes de les secrecions o del pulmó (pneumònia). El quadre sol durar al voltant d’una setmana, amb uns 2-3 dies d’empitjorament, uns 2-3 dies d’estabilització, i una millora posterior dels símptomes.

b) Bronquitis. És una infecció de les vies respiratòries per virus que provoca sobretot espasme dels bronquis, amb reducció del calibre bronquial i produeix dificultat per respirar, sibilàncies (xiulets) i augment de la freqüència respiratòria. Sol presentar-se en nens una mica més grans que la bronquiolitis. La clínica que produeix és molt semblant a la bronquiolitis, i comença generalment com un refredat i apareix posteriorment dificultat respiratòria, tot i que pot presentar-se sense refredat previ.

Síndrome de Down

Alguns estudis recents suggereixen que el fet de presentar síndrome de Down constitueix ja de per si un factor de risc per a la bronquiolitis. Els nens amb aquesta síndrome presenten unes característiques peculiars de les vies respiratòries (tràquea, bronquis i bronquíols), com també de la caixa toràcica i dels músculs respiratoris, que els fan més susceptibles a les infeccions respiratòries. Així, poden ser més propensos, sobretot durant la primera infància, a presentar infeccions més greus, més prolongades o amb més complicacions. Aquestes característiques són: a) vies respiratòries més dèbils i més petites que els nens sense aquesta síndrome; b) tòrax més petit, amb pulmons també més petits i de menor capacitat; c) menys força muscular generalitzada (hipotonia), que també afecta els músculs respiratoris, la qual cosa davant una infecció dels bronquis suposa major dificultat per respirar i menys força per tossir i netejar de secrecions la via aèria per poder respirar millor.

Signes d’alerta

Els motius d’alerta d’aquestes infeccions i davant dels quals cal buscar assistència mèdica són: a) evidència de dificultat per respirar, com ara augment de les respiracions per minut o presència de tiratge (en agafar aire es marquen les costelles perquè es deprimeix l’espai que hi ha entre aquestes i a sota); b) presència de cianosi (coloració blavosa dels llavis); c) presència de xiulets en respirar (se sent un xiulet a l’hora de respirar, sobretot en expulsar l’aire); d) presència de febre alta o difícil de controlar amb els medicaments habituals per baixar la temperatura; e) sobretot en els lactants més petits, fatiga a l’hora de menjar o rebuig de l’aliment, ja sigui per la dificultat respiratòria, la presència de secrecions abundants o el mal estat general del nen; f) tos intensa, que dificulta la respiració o l’alimentació, com també pauses respiratòries.

Orientacions preventivoterapèutiques

El contagi d’aquest tipus d’infeccions es produeix per contacte de persona a persona, per les secrecions nasals i a través de gotetes transmeses per l’aire en parlar, tossir o esternudar. a) Bronquiolitis: El més important en la bronquiolitis és la prevenció. En els nens amb risc de patir-la cal extremar les mesures higièniques quan estiguin al costat de persones que presenten refredat. Sovint, és un germà gran el que presenta un quadre catarral, per la qual cosa cal procurar que mentre tingui símptomes no estigui massa en contacte amb el petit. Els cuidadors han de rentar-se les mans sovint, atesa la seva freqüència com a vector de contagi, sobretot després d’estar en contacte amb el nen que presenta símptomes, i s’han de rentar amb aigua i sabó les joguines comunes. Actualment, hi ha un medicament (el palivizumab), que ajuda a prevenir les bronquiolitis causades pel virus respiratori sincicial. Es tracta de defenses específiques contra aquest virus. Aquest medicament s’administra a nens petits menors de dos anys que presentin risc de patir infeccions greus per aquest virus, com els bebès prematurs, els nens amb problemes respiratoris crònics o malalties del cor. Recentment, alguns autors consideren que entre aquests grups de risc s’haurien d’incloure els lactants amb Síndrome de Down

S’administra a l’hospital, de forma intramuscular, un cop al mes durant els mesos freds, normalment entre octubre i març. El tractament de la bronquiolitis és purament simptomàtic, no hi ha cap fàrmac eficaç per eradicar el virus. S’administren diferents tractaments coadjuvants, per millorar la clínica i l’estat general del pacient, segons el tractament dels símptomes que presenti. Aquests poden ser fàrmacs per obrir els bronquis (broncodilatadors) i reduir l’esforç respiratori, per reduir les secrecions bronquials, per a la febre, i oxigen si cal. No està demostrat que cap d’aquests tractaments produeixi una disminució dels dies que dura la malaltia, per la qual cosa l’ús és individualitzat segons els símptomes i les característiques de cada pacient. L’ús d’antibiòtics, d’entrada, no està indicat. S’utilitzaran en el cas que hi hagi indicis de sobreinfecció respiratòria per algun bacteri. b) Bronquitis. Les mesures preventives generals són les mateixes que en la bronquiolitis, tot i que en tractar-se de nens més grans que solen anar a la guarderia serà més difícil evitar el contagi. En la bronquitis, produïda pels mateixos virus que la bronquiolitis, tampoc no hi ha un tractament que aconsegueixi eradicar el virus. El tractament bàsic són els dilatadors bronquials, pel predomini de l’espasme bronquial, per millorar la clínica mentre evoluciona la malaltia. Com en la bronquiolitis, es poden presentar complicacions infeccioses, com la pneumònia bacteriana, cas en què caldrà seguir un tractament antibiòtic (sempre individualitzat per a cada pacient). Quan els episodis de bronquitis es repeteixen sovint, pot ser eficaç l’administració preventiva de determinats fàrmacs, sobretot en forma d’aerosol.

Anar a dalt