Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Atòpia (dermatitis atòpica)

Dins de l´atòpia la dermatitis atòpica és una malaltia de la pell associada amb picor (pruïja) intensa. Està produïda per una interacció entre factors ambientals i genètics. Sovint s’associa amb sequedat cutània (xerosi cutània) i també amb la tendència a desenvolupar asma o rinitis al·lèrgica. És un motiu de consulta freqüent en dermatologia, que pot presentar-se a qualsevol edat tot i que sovint apareix ja en la infantesa.

Característiques generals

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica que es presenta característicament en brots. Es classifica en tres estadis: a) Dermatitis atòpica del lactant, que sol començar cap als cinc mesos de vida. Afecta sobretot l’àrea central de la cara, com també àrees d’extensió de les extremitats. Les lesions solen ser induracions o plaques envermellides i inflamades, molts cops amb erosions, exsudació i crostes. La picor n’és un símptoma constant; b) Dermatitis infantil, que s’inicia cap als dos anys i acaba entre els set anys i la pubertat. Les lesions característiques s’observen sobretot en les flexures dels colzes i els genolls. La picor intensa fa que els nens es gratin i es produeixin erosions, amb exsudació i formació de crostes; c) En els adults, aquesta malaltia és molt menys freqüent. En aquest cas, les lesions típiques de la dermatitis atòpica consisteixen en un engruiximent de la pell, amb augment del reticulat normal; són conseqüència del fet de gratar-se constantment i sovint apareixen excoriacions.

Síndrome de Down

La dermatitis atòpica es presenta fins en un 50 % de les persones amb Síndrome de Down

Es tracta per tant d’una patologia cutània molt freqüent. Està associada amb xerosi (sequedat de la pell) i picor. En aquests pacients, les plaques d’èczema atòpic tenen una gran tendència a sobreinfectar-se a causa del dèficit immunitari propi de la síndrome.

Signes d’alerta

Típicament, els bebès amb dermatitis atòpica són nadons intranquils i ploraners, a causa de la picor intensa que pateixen. L’afectació de la cara produeix una galtes envermellides característiques i una pell seca i sensible. Una part dels nens amb dermatitis atòpica poden desenvolupar asma o rinitis al·lèrgica amb l’edat. A més, les lesions de dermatitis atòpica tenen una major predisposició a presentar infeccions bacterianes o víriques cutànies. La presència d’una crosta groguenca sobre les lesions o de múltiples úlceres de petites dimensions pot indicar que s’ha produït una infecció.

Orientacions preventivoterapèutiques

És important aclarir que la dermatitis atòpica no és una al·lèrgia a cap substància determinada i que per tant no es resoldrà encara que es facin «proves al·lèrgiques» o s’eliminin aliments. Cal evitar totes les circumstàncies i elements que provoquin picor, com la calor, sobretot la produïda per aire calent, la sequedat ambiental, el contacte amb llana, plàstics i en alguns casos altres fibres. Si bé l’excés d’aigua i sabó és perjudicial, també ho és la manca d’higiene. És preferible dutxar-se que banyar-se, poca estona, amb aigua no excessivament calenta i amb sabó amb pH àcid. A continuació, cal aplicar una crema emol·lient per tot el cos. Les mesures per evitar agents irritants inclouen tenir cura de disminuir el contacte amb la pell d’aliments àcids (tomàquet, cítrics), canviar sovint els bolquers i aclarir acuradament la roba. Actualment, la base del tractament locals són els derivats de la cortisona, concretament els anomenats corticoides «tous» per la seva seguretat, que ben utilitzats aconsegueixen controlar satisfactòriament la majoria dels casos. Els antihistamínics orals, que no s’han d’administrar abans dels dos anys, s’utilitzen per evitar la pruïja, i els antibiòtics poden ajudar a controlar els brots aguts, sobretot si hi ha sobreinfecció evident. Els derivats orals de la cortisona només s’han d’emprar en casos rebels als tractaments anteriors i durant períodes curts. Actualment es disposa ja de cremes moduladores de la reacció immunitària de la pell (tacròlimus i pimecròlimus) que suposen una alternativa terapèutica important, especialment per evitar als brots.

Anar a dalt