Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Artropatia

S’anomena «artropatia» qualsevol afecció que pugui alterar una articulació en la seva globalitat o en algun dels seus components.

Característiques generals

S’entén per articulació un dels elements essencials de l’esquelet humà mitjançant el qual unint els extrems ossis s’aconsegueixen fer funcions tan primordials com el moviment. Tanmateix, no totes les articulacions són de gran mobilitat i funcionament importants (diartrosis), sinó que amb diferent morfologia n’hi ha d’altres de menys mobilitat: són les sinartrosis i les amfiartrosis. L’artropatia es pot deure a una lesió global de l’articulació o a un dels elements que la constitueixen, que són: els extrems ossis revestits de cartílag articular, la càpsula, la membrana sinovial, la cavitat articular amb el líquid sinovial i els lligaments. Per tant les seves causes són múltiples i les artropaties poden classificar-se segons l’origen i la localització. Així, hi pot haver artropaties inflamatòries (reumatismes, artritis idiopàtica juvenil), infeccioses (tuberculosi, febres de Malta), cròniques evolutives (artrosi), neurològiques, metabòliques (gota), tumorals i potser les més freqüents, les secundàries a trastorns mecànics, és a dir, posttraumàtiques i per alteracions morfològiques de l’articulació. Entre aquestes últimes es poden incloure les secundàries a microtraumatismes de la síndrome d’hiperlaxitud articular, o el que els anglosaxons entenen com a «hipermobilitat articular».

Síndrome de Down

En les persones amb síndrome de Down, les artropaties es deuen en gran part als trastorns produïts per les inestabilitats articulars secundàries a una hipermobilitat de les articulacions, que té origen en la laxitud articular, en la hipotonia muscular i en unes membranes que envolten els músculs (fàscies) dèbils i fràgils. Aquestes artropaties poden produir-se en la columna cervical (vegeu Columna vertebral); en l’articulació entre còccix i fèmur, en forma d’episodis de luxació; a la ròtula, en forma també de luxacions i subluxacions; i als peus, la qual cosa provoca peus plans. A la llarga aquestes inestabilitats poden ser origen d’inflamacions i artrosi en les articulacions esmentades. Dins de les artritis inflamatòries i d’origen metabòlic, hi ha l’artritis causada per gota, per alteració del metabolisme de les purines, que produeix àcid úric que cristal·litza en les articulacions i que es manifesta gairebé sempre en forma de crisis d’inflamació en els dits del peu (poagre).

Signes d’alerta

Poden sintetitzar-se en canvis de la capacitat de la mobilitat articular de forma brusca o disminució progressiva d’aquesta, la deformació sobtada de l’articulació, dificultat en l’ús d’una extremitat per impotència funcional i dolor, inflor o enrogiment al voltant de l’articulació.

Orientacions preventivoterapèutiques

Els controls periòdics del pediatre, reumatòleg i cirurgià permetran arribar a un diagnòstic correcte i establir les mesures fisioterapèutiques oportunes i una medicació per al dolor i la inflamació, si cal. En alguns casos caldrà indicar procediments ortopèdics o quirúrgics.

Anar a dalt