Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Apgar

La puntuació d’Apgar és el primer examen que se li fa al nounat i que es porta a terme en l’habitació on s’ha produït el part. Aquesta prova va ser desenvolupada el 1952 per l’anestesiòloga Virginia Apgar. Es tracta d’un examen mèdic creat per avaluar ràpidament la condició física dels nounats després del part i per determinar la necessitat immediata de qualsevol tractament addicional o una emergència mèdica.

Característiques del test d’Apgar

Generalment es fa dues vegades: la primera vegada al cap d’un minut del naixement i la segona, cinc minuts després. En ocasions poc habituals, si hi ha problemes greus relacionats amb la condició del bebè i els primers dos resultats de la prova tenen una puntuació baixa, la prova pot fer-se un tercer cop 10 minuts després del naixement. S’utilitzen cinc factors per avaluar la condició del nadó. Cada factor s’avalua en una escala del 0 al 2. Aquests factors són:

  • freqüència cardíaca
  • esforç respiratori
  • to muscular
  • irritabilitat reflexa
  • coloració.

Els metges, les llevadores i les infermeres inclouen aquests cinc factors per calcular la puntuació, que s’avalua del 0 al 10. La puntuació més alta possible és el 10 .

 

Factor d’Apgar 2 1 0
Freqüència cardíaca Normal (superior a 100 batecs per minut) Inferior a 100 batecs per minut Absent (sense pols)
Esforç respiratori Normal Respiració lenta i irregular Absent (sense respiració)

Irritabilitat

(Resposta reflexa a l’estimulació faríngia)

L’evita, esternuda o tus després de l’estimulació Gest o ganyota facial després de l’estimulació Absent (sense resposta a l’estimulació)

Activitat

(To muscular)

Actiu, moviments espontanis Braços i cames flexionats amb poc moviment Sense moviment, tonicitat «tova»

Aparença

(Coloració de la pell)

Color normal en tot el cos (mans i peus rosats) Color normal (però mans i peus amb un to blavós) Coloració blavosa grisenca o pal·lidesa en tot el cos

Un bebè amb una puntuació de 7 o superior a 7, un cop ha transcorregut un minut després del naixement, en general es considera que té bona salut. Tanmateix, una puntuació inferior no significa que el bebè tingui mala salut o sigui atípic. Per exemple, una puntuació entre 4 i 6 en realitzar la prova després d’haver transcorregut un minut indica que el bebè necessita atenció especial immediata: aspiració dels conductes respiratoris o oxigen per ajudar-lo a respirar. Un nounat amb una puntuació inferior a 4 pot requerir atenció mèdica intensiva i mesures d’emergència, com l’administració d’oxigen, fluids, medicaments i observació en la unitat de cures intensives neonatals. Al cap de cinc minuts del naixement, la puntuació d’Apgar es torna a calcular i si la puntuació no ha augmentat fins a 7 (o un valor superior a 7) caldrà continuar les mesures mèdiques necessàries i controlar acuradament el bebè. Alguns bebès neixen amb problemes cardíacs o pulmonars que requereixen atenció mèdica especial, mentre que altres simplement triguen una mica més a ajustar-se a la vida fora del ventre matern. La majoria dels nounats amb puntuacions inicials inferiors a 7 estan bé. Per això, és important que les parelles que tenen un primer fill posin en perspectiva la puntuació d’Apgar del seu bebè. Cal indicar que aquesta prova va ser dissenyada per ajudar els professionals que tenen cura del nounat a confirmar la seva condició física general, per tal de poder actuar amb rapidesa i eficiència davant de les eventuals emergències mèdiques que es puguin plantejar. És a dir, la puntuació d’Apgar no va ser dissenyada per pronosticar la salut del bebè a llarg termini, ni el seu comportament, el seu estatus intel·lectual o la seva productivitat. Finalment, cal dir que pocs bebès obtenen una puntuació de 10/10 i de vegades els nadons perfectament saludables obtenen una puntuació més baixa del que és habitual, especialment al cap de pocs minuts de néixer. Així mateix, s’ha de tenir en compte que una puntuació d’Apgar lleugerament baixa (sobretot la primera, és a dir, al cap d’un minut) és normal en alguns nounats, sobretot si neixen després d’embarassos considerats d’alt risc, parts per cesària o parts amb complicacions. Les xifres més baixes en la puntuació d’Apgar són freqüents en bebès sans prematurs, que solen tenir una tonicitat muscular inferior als que neixen després de nous mesos d’embaràs; en molts casos necessiten una vigilància especial i assistència per a la respiració atès que tenen els pulmons immadurs.

Síndrome de Down

Hi ha estudis que evidencien un major percentatge de nens amb síndrome de Down que presenten baix pes en el moment de néixer. A més, en un 25% dels casos, els nens amb síndrome de Down tenen una baixa puntuació d’Apgar, que es pot deure al baix pes, a la hipotonia pròpia de la síndrome o a factors d’adaptació, i que, amb una bona supervisió mèdica, poden ser superats. La presència d’una cardiopatia congènita pot influir en una baixa puntuació d’Apgar; per això, aquests bebès requeriran l’avaluació d’un cardiòleg després del naixement, a fi de descartar qualsevol problema cardíac.

Anar a dalt