Salta al contingut
ABC21 – Fundació Catalana Síndrome de Down

Antibiòtics

Els antibiòtics són substàncies naturals (produïdes per determinats fongs o bacteris) o sintètiques (produïdes al laboratori) que tenen la propietat de destruir els microbis o impedir-ne la multiplicació i el desenvolupament.

Característiques generals

Hi ha un gran nombre i diverses classes d’antibiòtics útils i eficaços. És molt important el seu ús racional i només sota prescripció mèdica. És essencial tenir en compte que febre no és sinònim d’una infecció que s’hagi de tractar amb antimicrobians. Sovint és conseqüència d’una infecció per virus, davant de la qual els antibiòtics no tenen cap eficàcia. El seu ús inadequat o indiscriminat afavoreix l’aparició de resistències dels bacteris als antibiòtics, amb dos efectes principals que cal evitar: la facilitació d’infeccions més greus i el seu difícil tractament. És també imprescindible que el tractament indicat es faci en la seva totalitat; suspendre’l prematurament basant-se en millores aparents o en la por a l’ús d’antibiòtics en compromet l’eficàcia i pot condicionar complicacions a curt o llarg termini.

Síndrome de Down

Tot i que els nens amb síndrome de Down tenen tendència a patir un nombre d’infeccions superior a la mitjana, la major part d’aquestes corresponen a processos respiratoris i gastrointestinals en els quals no està indicat un tractament antibiòtic. Com en la resta dels nens, només el pediatre pot determinar la necessitat i el tipus de teràpia antibiòtica adequada en cada cas, per la qual cosa es basarà en criteris clínics suggeridors d’una etiologia microbiana (per exemple, una otitis mitjana aguda) o en la seva confirmació per mitjà d’exàmens de laboratori (per exemple, una infecció urinària).

Signes d’alerta

Qualsevol quadre clínic de naturalesa potencialment infecciosa ha de ser avaluat pel pediatre, qui valorarà la gravetat, la causa i el tipus de tractament que cal establir. Els antimicrobians, utilitzats adequadament, solen tolerar-se bé, els seus possibles efectes indesitjables són lleus i molt inferiors als que provoquen les malalties que tracten. S’especula sobre la capacitat que tenen alguns antibiòtics per provocar al·lèrgies, tot i que en general corresponen a interpretacions errònies. Tanmateix, la seva sospita ha de figurar en la història clínica del pacient per considerar-la en cas de readministració, sobretot quan es tracta d’antibiòtics injectables, la qual cosa podria provocar reaccions greus i fins i tot mortals. Sempre que es plantegi un dubte en aquest sentit, hauran de fer-se els estudis pertinents per confirmar o no la suposada al·lèrgia i caracteritzar-ne el tipus, ja que moltes de les manifestacions al·lèrgiques no tenen transcendència clínica i no contraindiquen l’ús del medicament.

Consideracions preventivoterapèutiques

Pràcticament totes les infeccions bacterianes són susceptibles davant d’algun grup d’antibiòtics. No obstant això, no es pot oblidar que la medicació antimicrobiana només constitueix una part, si bé important, de la lluita contra les malalties infeccioses, en la qual intervenen les defenses naturals de l’organisme i que el pacient pot beneficiar-se de teràpies complementàries apropiades (medicació antitèrmica, alimentació i hidratació adequades). Alguns antimicrobians també tenen un paper en la prevenció d’infeccions (algunes meningitis bacterianes, tos ferina), recurrències (infeccions urinàries) o complicacions (malaltia reumàtica, afeccions postquirúrgiques). Les seves indicacions en aquest sentit són limitades i molt concretes. No són útils i poden ser contraproduents si s’administren per intentar evitar complicacions bacterianes de malalties virals, una creença que alimenta sovint l’autoprescripció d’antibiòtics i en multiplica l’ús, amb els greus inconvenients esmentats.

Anar a dalt